tag:blogger.com,1999:blog-74676457311688244702024-02-07T22:11:55.516-08:00l'ilerget qui abuixint ensinistra els huracansEra pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comBlogger58125tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-33492536783982092482023-09-05T04:30:00.012-07:002023-09-05T17:54:19.342-07:00Els qui pensem en català.
<br><br>
<blockquote><center><br><br><br>
[<i>Els qui pensem en català</i>.]<br><br><br>
(Bons catalans com les serps ens lleixem<br>
Sempre guiar per la llengua.<br><br>
Si la llengua ens ho diu<br>
Segurament ho endevinàvem.)<br><br>
«<i>Els qui pensem en català existim<br>
En un món prohibit<br>
Condemnat al silenci.<br><br>
Per això si mai ens exprimim<br>
La nostra llengua de serp<br>
Esdevé de foc.<br><br>
Una llengua de foc<br>
Que encén els perversos mons permesos<br>
Els quals ells mateixos<br>
Inflamats de ràbia<br>
Alimenten les flames<br>
Fins que esdevenen cendra</i>.»<br><br><br>
(...)<br><br><br>
[<i>Eclipsi</i>.]<br><br><br>
En una munió de mons lluents<br>
El nostre és opac<br>
Tan lluny del centre del Sol<br>
Que al capdavall serà el darrer a cremar-se.<br><br><br>
////<br><br><br></center></blockquote>
<br><br>
<blockquote><center><br><br><br>
[<i>Those that think in Catalan do exist</i>.]<br><br><br>
Those that think in Catalan do exist<br>
In a forbidden world<br>
Condemned to silence.<br><br>
Thus if we happen ever to talk<br>
Our serpent tongue<br>
Turns into flame.<br><br>
A fury of a flaming tongue<br>
That starts fires on each of the perverted permitted worlds.<br><br>
Worlds then so enraged<br>
That they themselves feed and fan the flames<br>
Until they manage to have themselves<br>
Turned to ashes.<br><br>
There are so many shining worlds<br>
Where ours is just opaque<br>
Eclipsed and so far from the Sun’s bloody center<br>
That is bound at the end to be<br>
The last one<br>
The last one of them all<br>
Also burned to cinders.<br><br><br>
////</center></blockquote><br><br><br>
Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-8186185310281297712022-10-12T05:54:00.000-07:002022-10-12T05:54:10.787-07:0012 finals
<blockquote><br><br>
<br>
58. (<i>Mos escrits abortius se’n torca la fufa</i>.)<br><br><br>
N’embaumava la Taula:<br>
Tuf molt greu de Parruf<br>
d’eixancada Barjaula.<br><br>
Li dèiem amb Rebuf<br>
que potser se’l tanqués<br>
amb Draps Taps o Papers.<br><br>
(Amb Agror s’estarrufa<br>
m’escarnufa amb la Llufa:<br>
mos Escrits abortius<br>
molt agressiva atzufa.<br><br>
<i>I amb Ganyots despectius<br>
prou se’n torca la Fufa</i>.)<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote>
<br><br><br>
<blockquote><br><br>
59. (<i>Eixint finalment de l’escenari</i>.)<br><br><br>
De vertígens presos tots els rellotges,<br>
Les dones m’esguardaven des llurs llotges:<br>
Eren totes beutats; no n’hi havien de lletges:<br>
Badaven llurs cames com les heretges.<br><br>
Sota les faldilles nues llurs natges<br>
Els ulls llunàtics et prenen d’ostatges.<br>
Dalt l’escenari ja no saps on pitges:<br>
No hi porten tapaconys ni tampoc mitges.<br><br>
Els traus et llagrimegen negres sutges,<br>
Se t’escrosten a la pell les llimutges.<br><br>
Per fi t’asseus com s’asseuen els fetges;<br>
Creus endevinar que corren els patges<br>
A collir ton cos fent anar politges.<br><br>
Ets mort suspès qui ja no re no sotges:<br>
Ni conys ni culs; ja no t’empaiten jutges.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
60. (<i>No em cal pujar al cel si inútilment ja hi soc</i>.)<br><br><br>
Soc l’astrònom qui guaita només cels<br>
Sempre diferents sempre en moviment.<br>
De nits solells evasius de volcans efusius<br>
De jorns estranys enginys volàtils i d’altres pterodàctils.<br><br>
Des que precoç embriac de gelea<br>
Amb zel sobrehumà m’enfilava a la tartana<br>
I pujava al turó més alzinat per a ull nu<br>
Viatjar a l’orbe rodó argentat com un espill<br><br>
Atret irremissiblement per l’eròtica<br>
Dimensió de l’antisèptica imatge manifesta<br>
I ja ho crec que no pas gens de l’autèntica<br>
Viroladament celada imatge de putrefacció canviant<br><br>
Em transportava ferm al firmament<br>
Recer poètic per als més sardònics<br>
Sense il·lusions antropocèntriques<br>
Estorts doncs de les escanyadores convencions.<br><br>
Mai no m’he volgut sinó objecte astronòmic<br>
Qui fora tan boig? Qui mai es voldria home?<br>
Putrefacció diferida? Extinció molt lleugerament diferida?<br>
Falòrnies! Putrefacció incessant inestroncable!<br><br>
Entre els estels qui creben i es formen<br>
Al rerefons del canemàs o costellam de l’impermanent paisatge<br>
Retruny encar per horitzons i òrbites<br>
El darrer udol de dolor i pànic de tribus i infectades necròpolis.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
61. (<i>Viure en l’angúnia per a perir llibert</i>.)<br><br><br>
Per espirals inconsútils de prepòstera teranyina<br>
On rauen els enderrocs remots de tot el viscut<br>
En cursius esglais darrer declivi avall<br>
Amb les facultats que declinen ruïnosament<br>
Ajornaries debades amb exabruptes trepitjats<br>
El sumptuós abís d’on t’has d’estavellar<br>
Fins al massa farcit cementiri on unànimes<br>
Deploren enfitats el maleït sojorn<br>
Els qui daus llençats de dalt el penya-segat<br>
Encar es cerquen entre claus i anells perduts<br>
I conquilles i còdols i derelictes i esquelets<br>
Nàufrags de l’adés mai pus en clima ulcerat<br>
Per a conèixer-ne quin nombre no els tocava.<br><br>
Activitat inútil com inútil no fou l’ascensió.<br><br>
T’havia calgut ardu sobrar molt difícilment<br>
Els embats del mortífer vertigen per a atènyer el cim<br>
I definitivament comprendre en astoradora anagnòrisi<br>
La irresoluble absurditat de tot plegat.<br><br>
Recorda la por al darrer tenebrós desert revolt<br>
De l’assalt de tant de boig arreu qui recula emfàtic<br>
Als primitius impulsos dels més remots ahirs<br>
Ahirs on tot a la pell hi és podrimener<br>
I purulència de paràsit i brià<br>
I de nafra i llúpia, i d’infecta butllofa.<br><br>
Dissolt finalment el terrabastall darrer<br>
Folla puerilitat d’una tempesta ambigua<br>
També tu rere la conflagració de les rels<br>
Pels colgats tresors als llots enganxifosos<br>
Hi escorcollaves no pas sedec de vanes troballes<br>
Com ara de joiells ni de lluents metalls<br>
Ans d’escrits de pergamins fins ara secrets<br>
Dels molt solemnes mes gens perspicaços oracles<br>
De la trista antigor qui eixelada trontollava.<br><br>
Descendires titubant i l’alleujament no arribà<br>
Fins que la inclinació no et portà a l’indret segur<br>
D’on abans no partires i ara romàs anònim<br>
A la perifèria de l’ordinària festa cruel<br>
On pretenen els irreflexius d’esplaiar-se<br>
Pretenies mimètic tu mateix avesat al caos<br>
D’escaient mesclar-t’hi i que així s’escolés l’anguniada estona<br>
Abans admirat no et toqués nombre aleatori<br>
Que se t’obrís l’abís on andròmina ordinària<br>
Tu qui no insinuares oradura sinó molt lleugerament<br>
(I d’ací que t’estalviessin) així mateix no hi tombessis<br>
Objecte balder que l’estavellament llavors totalment xemicava.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
62.(<i>Amb claus implausibles se’ns baden opercles</i>.)<br><br><br>
Tots els qui ens morim/ Ens veiem incòlumes<br>
Sobrevivents pòstums/ En amples paisatges<br>
I això ens apaivaga/ Entre dolors crítics.<br><br>
Pertot on fem cap/ Amb claus implausibles<br>
Se’ns baden opercles/ D’estances hermètiques<br>
Amb nits sense fi/ D’escenes pretèrites.<br><br>
Ombres fantasmals/ Lívides hi petgen<br>
Visatges afables/ Sense peus ni mans.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
63. (<i>Com salvavides als papers t’arrapes</i>.)<br><br><br>
Sol i enganyat, i encar mig despullat<br>
Em veig sovint amargament llegint<br>
Toms kurds, nipons o asteques a orques biblioteques<br>
Eixint-ne fosc, pels tolls m’adreç vers el bosc<br>
D’alts edificis: Fonts tots de greus desficis:<br>
Grans hospitals, estacions fatals.<br><br>
A les cruïlles bancs i xeringuilles<br>
On autos s’estavellen i bòfies et crivellen.<br><br>
I dic: Com tornaré? Qui en troba el bon carrer?<br>
La pluja de la nit t’enxampa gens vestit<br>
Perdies el vehicle i prou algun ventricle.<br><br>
De la salut la cèdula duus en fossa gens crèdula<br>
No t’han robats papers que no han trobats.<br>
Almenys enguany ets l’estrany qui hi pertany.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
64. (<i>Et matarà el boig ganivet sobtat</i>.)<br><br><br>
Salt el taulell i desendoll l’alarma<br>
Vaig regirant els mals de tants i tants<br>
Tota mena de cucs — helmints i festucaris<br>
Malparits — els fotien passar calvaris.<br><br>
Nyaps a betzef amb noms recargolats<br>
És clar iatrogènics i nosocomials.<br><br>
Cap rancuniosa histèria — cascun dels criminals<br>
Succintament absolts — (i proscrits els salvats).<br><br>
Robant-la a l’hospital — la cèdula sanitària<br>
Pels carrers plens de tolls i d’homes crus<br>
Enlloc el vehicle — situació precària<br>
Entre lladres malignes — l’errar aspre i confús.<br><br>
Lúgubre enfora en pluja de so monosil·làbic<br>
Cops d’ulls arreu estràbics — ans no et mari el xi ràbic.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
65. (<i>Esguardant ça enrere de parts ignotes l’horitzó</i>.)<br><br><br>
Contemplava en silenci com la pedra es transformava<br>
En planta i la planta en animal i l’animal en pedra<br>
I em demanava en què m’havia transformat<br>
I em vaig mirar al mirall. I no hi era. No hi era.<br><br>
Abscòs. Subtilitzat pel focs fatus d’un glaç encès<br>
M'havia transformat en ànima en pena.<br><br>
Ànima en pena enfonsada en l’enyor<br>
Dels llargs silents quiets amples espais<br>
On transformada en primitiva pedra<br>
Casacuna de les xàldigues evocades<br>
A la seua codolenca pell es transformava<br>
En llambrant entusiàstica idea.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
66. (<i>Un homenàs</i>.)<br><br><br>
Se n’era un homenàs qui a cal barber perdia el nas<br>
I son nas (qui era tot un senyor nas)<br>
Se n’anava en bicicleta.<br><br>
Romania ara l’homenàs sense nas<br>
I cercava arreu son senyor nas.<br><br>
Era un nas nassut, impressionant i boterut.<br>
Àdhuc el nas del senyor nas de l’homenàs era un nas que era tot un senyor nas.<br><br>
Un nas extraordinari que al cap del nas li creix un cap:<br>
Cap cap com el cap d’aquell nas<br>
Ni cap nas amb un nas com el nas d’aquell cap!<br><br>
Mentrestant l’homenàs encar cercava el seu nas<br>
I el nas de l’homenàs força infructuosament en cercava el seu, de nas.<br><br>
Que què cercava el nas del nas de l’homenàs?<br>
Home, no cercava re.<br>
Ho havia trobat tot, i ho trobava tot força divertit:<br>
Era tot un senyor nas volador.<br><br>
Sos oronells eren ales (ales de nas)<br>
I el nas del nas de l’homenàs s’enfilava al capdamunt dels arbres més alts.<br><br>
Lla dalt se’n reia fortament dels fútils cercadors de nas<br>
Ço és, se’n reia de l’homenàs sense nas i del nas de l’homenàs<br>
Encar cercant pel món cascú son nas.<br><br>
El trobaran? Tu què creus?<br><br>
Tornarà mai la pau a la terra? Amb cada nas a ca seua?<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
67. (<i>D’un dia qualsevol on feia de pastisser</i>.)<br><br><br>
Hom es deixondeix dejorn<br>
I baixa a ficar el pa al forn<br>
I adés aguaita el retorn<br>
Dels clients qui prenen torn.<br><br>
Pel carrer hi passen els bous<br>
O s’hi esbalcen fort les pluges<br>
I a la botiga les truges<br>
S’hi fiquen a comprar ous.<br><br>
I ara ve la vella Pura<br>
Qui ens diu mentre fora trona<br>
Que s’ha morta una altra dona:<br>
Una altra fosca veïna<br>
Qui menjava confitura<br>
Sense pa ni margarina.<br><br>
«—<i>Serà que déu la punia<br>
Per tanta golofreria.<br><br>
És un déu qui mai no oblida<br>
Botxí amb la destral ardida<br>
Que tothom tramet a dida</i>.»<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
68. (<i>Un violí de Cremona<br>
O tota tela no ha sinó una estona</i>.)<br><br><br>
L’antiquari Casimir<br>
Em vol vendre un violí<br>
M’he quedat com una mona:<br>
<i>Un violí de Cremona</i>.<br><br>
«—Val menys que buidar un limfoma»<br>
Encar em diu fent-se el fi<br>
L’antiquari Casimir.<br><br>
«—Sàpigues però mesquí<br>
Que és violí maleït:<br>
El toques catorze mil<br>
Vegades i ja has perit.<br><br>
«És com qui es toca massa el pirulí<br>
Al divan de l’iwan<br>
(I ai el khatib l’hi pesca!)<br><br>
«Se n’hauria d’haver estat d’espolsar’s la flesca<br>
Fins que la dona no li fes la llesca.<br><br>
«La dona sempre de pecat l’esca<br>
(I ell espiant-la amb ull opalí<br>
Com ella va fotent pels descosits:<br>
Ultrasol·licitada hurí).»<br><br>
«—Catorze mil — em dic astut<br>
el tocaré tretze mil i ningú para al taüt!<br><br>
«Tretze mil vegades Casimir<br>
Anirem a Barcelona<br>
A tocar-hi el violí<br>
I no hi atrapem cap limfoma<br>
Ni de dona cap verí.<br><br>
Car tot i que hi hem fetes ballar les dones<br>
Cada diumenge al dematí<br>
no ens tocàvem pas el pirulí<br>
Sinó cada <i>lunedì</i><br>
Cada <i>martedì</i><br>
Cada <i>mercoledì</i><br>
Cada <i>giovedì</i><br>
I cada <i>venerdì</i>.<br><br>
Dissabte descansàvem divins<br>
I els diumenges als dematins<br>
Els tocàvem els violins<br>
I les dones hi són afins<br>
<i>Nero nas</i><br>
<i>Nero nas</i><br>
I s’hi grataven lo pelut cabàs.<br><br>
«—<i>Tens el cabàs ple de puces<br>
Quan les calces t’arregusses<br>
I a tothom qui bada li n’empapusses</i>.»<br><br>
«—Sabeu què Casimir?<br>
Ja d’ençà del primordial <i>ooze</i><br>
Vull dir l’original merder<br>
És sota les rodes d’un autobús<br>
O altrament fet malbé<br>
On ens vol no gens balbuç<br>
L’ineluctable destí.<br><br>
«Així que fem això<br>
Ara us ho dic:<br>
Que us el compri en Dominic<br>
O en Valentí (o com es digui el sòmines<br>
De la <i>Pell de Xagrí</i>).<br><br>
«O us penseu que re no n’aprenguí<br>
Dels llibres que em tocà llegir?»<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>
<blockquote><br><br><br>
i 69. (<i>Volcans de por, fugir-ne fas</i>.)<br><br><br>
Els cràters conyencs de les estuprades<br>
Pels abruptes cantons encar lactescents<br>
Erupcions suspectes que si no t’esglaien<br>
Et repel·leixen tot somorgollant-te en tristors.<br><br>
Voldries, sense púguer-hi, eixugar allò<br>
Torcar tanta de dolenteria marcada al cos<br>
Delir-la toldre-la tondre-la extingir-la<br>
Esborrar-ne la negror com en cul de cassola al foc.<br><br>
Mes hi salten espurnes que cremen els ulls<br>
Pirotècnia salvatge que et vol eixorbat<br>
Agafa’t als mànecs i fuig a batre el blat<br>
Ets mula amical i no vols ball de bastons.<br><br>
La pols de l’era t’hi rabeges avesadament<br>
Veus rebullir-hi espiadimonis, te’n rius a forfollons.<br><br><br>
):::(<br><br><br>
</blockquote><br><br><br>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-5215435878086941642022-07-15T10:17:00.000-07:002022-07-15T10:17:03.299-07:0057. el jorn dels colibrís
<blockquote><br><br>
<b>El parpelleig al cresp de l’estanyol</b><br><br>
El parpelleig al cresp de l’estanyol<br>
Em duu a la memòria l’estranya avinentesa<br>
Del jorn dels colibrís devora el rierol<br>
Qui xuclen a monardes plenes de flor encesa.<br><br>
I s’escaigué llavors que amb avidesa<br>
La guerra s’estengués al bell cor bosquerol.<br>
S’hi esfullen els arbres s’hi esclofolla el pinyol<br>
I els contrincants són molt lluny de l’entesa.<br><br>
Quina por que no fos sols l’inici del foc!<br>
Et venien pels ulls els becs dels colibrís<br>
I enmig del rierol el caiman de l’ull groc<br>
Se’t llença vers les cames per a dur-te a l’abís<br><br>
D’una gola golafre que no evites<br>
Sinó perquè ocell alat de cop levites.<br><br><br>
</blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-53079306616363101262022-07-15T10:14:00.000-07:002022-07-15T10:14:13.618-07:0056. conills i polles espella i ploma
<blockquote><br><br>
(<i>Sap espellar un conill i sap plomar una polla</i>.)<br><br>
Qui que com Quicou sabés ferrar un ou!<br>
Sabés bullir una trumfa! Sabés sucar una llesca!<br>
Sap en Quicou fer sopes amb pa dur i pa tou!<br>
Tantost obre una llauna com cull pel prat verdesca!<br><br>
Qui s’hi casés del viure en guanya la juguesca!<br>
Et pela un caqui en Quicou i et treu aigua del pou!<br>
Sense por a la cuina els dits s’hi envesca!<br>
Atia el foc! Muny la dona del bou!<br><br>
Amb recapte perdut en fa un bon brou<br>
Prou t’ho tasta i si és gaire cru ho recou.<br>
L’olla li fa xup-xup amb xiroia bombolla<br>
Hi remena content si no amb llossa amb virolla.<br>
Sap espellar un conill i sap plomar una polla!<br>
Del celler et puja destapant l’ampolla!<br><br><br>
</blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-22534269065445669292021-09-29T08:00:00.003-07:002021-09-29T08:00:50.632-07:0055. exultàvem els autòctons recobrant la llibertat<blockquote><br><br>
(<i>Benhagen les dreceres, vós</i>.)<br><br>
Escandallàvem els fútils mems del moment<br>
Les tristes mantres de l’estruç<br>
Les carrinclones cançons de l'enfadós<br>
Que de tron i trona se’n desprenien<br>
Com sanguinàries sanguinolents defecacions.<br><br>
I vèiem com els innombrables imbècils<br>
S’immolaven al femer de la pàtria enemiga<br>
I esdevenien afegit femer.<br><br>
Concloguérem amb perplexitat que allò<br>
Que aquella horror<br>
Aquell postrem insult<br>
Era un vogi de massa a l’argue de la nostra paciència.<br><br>
Benhagen les dreceres, vós!<br>
Ficàrem mà al senalló<br>
I en traguérem, carregades, les armes.<br><br>
Només armats i fent foc<br>
L’endemà no ens és definitivament exclòs.<br><br>
Intel·ligents campions qui anul·lem les intrusions<br>
Mai lacais dels intrusos<br>
Ni botiflers ni traïdors<br>
Ni fastigosos aplegapets de l’invasor<br>
Qui t’oprimeix i t’extermina.<br><br>
Metal·lúrgics caòtics volaven els trets<br>
Àpexs èpics apagaven els parlaments pecs<br>
D’aquells esbarts de plomades gallines<br>
Llurs fades pantomimes<br>
Ofegades amb escreix per bèl·lics ventalls<br>
D’alegres pampallugues<br>
A les quals ens retíem seduïts<br>
Bo i exhalant de benaurança<br>
Per la dignitat finalment recobrada.<br><br>
(<i>Exultàvem els autòctons recobrant la llibertat</i>.)<br><br>
</blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-83513969867108563542010-12-05T15:39:00.000-08:002010-12-05T15:40:39.450-08:0054. cruel dilema<blockquote><br /><br /><br /><br><br><br><br /><br /><i>matar o morir</i>... cruel dilema<br><br />anar anorreant per sistema<br><br />o en pic anorreat no veure’m<br><br />a cap ou estel·lar ni esquema<br><br />universal que en jo contreure’m<br><br />a la mida d’àtom o ió<br><br />ell es contregui parió<br><br />perquè hi càpiga com peixet<br><br />nedant en goteta de llet<br><br><br /><br />o sallant amb urc al rabeig<br><br />del lent ambre o al xirigueig<br><br />de l’eixidiu d’un safareig<br><br />a l’empiri... enjòlit embut<br><br />de nan “forat negre” qui astut<br><br />jamai no es vol buidar del tot<br><br />bullint com vòrtex llefiscós<br><br><br /><br />i jo repassant-hi els errors<br><br />com mòmia o estaquirot<br><br />quiet i mut patint tot transbord<br><br />febrint a l’empedreït crani<br><br />la perla de cada record<br><br />somiat fals o succedani<br><br><br /><br />pec almirall... tot el que hi faig:<br><br />vaig de naufraig en naufraig<br><br><br /><br /><i>cruel fosc dilema del viure<br><br />no em vull ni morir ni proscriure<br><br />ningú del capbreu dels qui són</i><br><br><br /><br />només vull ésser dalt al tron<br><br />invisible totpoderós<br><br />somrient-hi fotent-hi el gos<br><br />adormit bellugant l’orella<br><br />per a ostar-m’hi cap cantarella<br><br />que em retornés al rigodon<br><br />corretjós del mateix malson<br><br />del cruel dilema pregon<br><br><br /><br /><i>haig de matar o haig de morir...<br> <br />sínia infernal... prenc la tangent<br><br />ixc esventat lluny de la gent<br><br />boig constel·lat tornat diví</i><br><br><br /><br />deia aquell que “viu savi i bé<br><br />qui no cau en vil bogeria”<br><br><br /><br />jo li diria... li diria...<br><br />o potser no... no em sentiria...<br><br />sóc massa lluny... ara entraré<br><br />a l’embut de vòrtex melós<br><br />sinistrors anant-hi i dextrors<br><br />resseguint cada meravella<br><br />a l’embús de la badiella<br><br><br /><br />bona nit... i que bé m’estic <br><br />orb dins el buirac o baldric<br><br />de gelees denses i incògnites...<br><br><br /><br />nits nítols i poc netes nòtules<br><br />amb mans de fum que tinc poc netes<br><br />trenant nusos sínies ròtules<br><br />de nits poc netes ni innòcues<br><br><br /><br />enxampant penjolls d’idees<br><br />i amb llavis de denses gelees<br><br />el·lidir neguits d’aquell tema<br><br />i anant anorreant per sistema<br><br />intencions ninots d’anul·lar<br><br><br /><br />ja em dic boirós xuclant els vacus<br><br />xarops del tub on sóc d’arrest<br><br />(i a cada bec hi rau no res<br><br />o hi rauen focs qui tot ho anul·len):<br><br /><i>en branca encesa leri-leri<br><br />visc entre boscs d’enfollits focs <br><br />qui els desigs de tothom atxul·len</i><br><br><br /><br />curta estada entre nul i nul<br><br />d’anar infinit cada individu<br><br><br /><br />no faré pas... entre dos nuls<br><br />d’infinits mai no anar enlloc<br><br />escurçar-li la curta estada...?<br><br><br /><br />encallat per sempre al funicle<br><br />que mai no em vegi nat al cicle<br><br />i que em sigui eterna l’estada<br><br />sens nul i nul ni foc i foc<br><br />eixordant-m’hi al cap cap anyoc<br><br />d’idea amb tast de melmelada<br><br />i on sigui coca no encetada<br><br />cada podrit cruel dilema<br><br />que em vol assassí per sistema<br><br />o ninot llençat a la crema.<br><br><br /><br><br><br /><br />~0~0~<br><br><br><br><br /><br /><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-7574884167576202582010-09-28T00:48:00.000-07:002010-09-28T00:57:03.778-07:0053. (una feineta, i ens en tornem)<blockquote><br /><br /><br /><br /><br /><br><br><br /><b>Deessa al camió</b><br /><br><br><br><br><br /><br />–Ens hem barallat amb el xicot i m’ha fotuda fora el cotxe<br><br />ara em cal tornar a casa caminant carretera amunt<br><br />és una carretera pobra, camperola (com se’n diu, rural)<br><br />s’enfila entre magres bosquets d’arbres escarransits<br><br />sovint mig enfonsats en aiguamorts<br><br />no hi ha gens de trànsit, el vespre és gris<br><br><br /><br />de sobte un camió<br><br />el veig de lluny i és molt perillós<br><br />va tot armat de ferros i duu un remolc també armat de ferros<br><br />que balla d’un cantó a l’altre de la carretera<br><br />amb la fúria d’un fuet titànic<br><br><br /><br />no sé ara a quin cantó de carretera anar a raure<br><br />el remolc com la cua ferotge i eriçada d’un animalot antediluvià<br><br />et podria doncs esclafar<br><br />tant a l’un cantó com a l’altre<br><br><br /><br />m’esquitll cap a la dreta i llavors cap a l’esquerra<br><br />plena d’angoixa, sense acabar de decidir on m’hauria d’entaforar<br><br />abans el mateix camió no m’envestís<br><br />o el remolc no m’enviés a dida<br><br><br /><br />al capdavall, totalment esfereïda<br><br />em llenç daltabaix, de cap a un sot que em surt avinent a la vora<br><br><br /><br />amb gran terrabastall el camió s’atura a la meua alçada<br><br><br /><br />en aturar-se el brogit del motor, sent de baix estant unes riallades clares<br><br />davalla del camió la femella qui el menava<br><br />és una dona paradigmàtica<br><br />és una deessa colossal<br><br />una estàtua qui es belluga clàssicament i qui ara s’esclafeix doncs<br><br />en veure’m aclofada i llorda al sot<br><br><br /><br />–<i>Por, migpet? Amb por no es va enlloc!</i> – em diu, i m’ofereix la mà<br> <br />perquè pugui deseixir-me del clot estret que anguniosament m’engavanya<br><br><br /><br />–<i>Puja amb mi</i> – em diu<br><br />–<i>No puc; tornava a la Vila Grossa</i><br><br />–<i>Ara mateix hi vaig jo<br><br />descarreg només una petita tossa aquí mateix, i som-hi; au</i><br><br><br /><br />vora d’ella m’hi trob aitan bé<br><br />és com una guerrera dels temps mitològics<br><br />formosíssima, fortíssima, mortífera<br><br><br /><br />–<i>Com et dius?</i><br><br />–<i>Dolceta... Dolça</i><br><br />–<i>Dolça... i m’hi jug que la teua sangueta és vi dolç</i> – m’acarona<br><br />alhora les cuixes amb ungles esmolades<br><br />i pens que si fóra gata em posava ara mateix a parrupar<br><br />car m’hi estic aitan bé, tan protegida<br><br />els garfis de les seues ungles com àncores de seguretat<br><br />i bleix, apaivagada, com ara de bell nou dolçament bressolada<br><br />per qualque celestial gloriosa heroïna<br><br />dels meus somnis més casts de verge sentimental<br><br><br /><br />i el pet que avia és com ara un tro potent<br><br />i se’n riu, i vull imitar-la i em surt un petet molt tímid, i em diu<br><br />–<i>Peta’t tan fort com calgui<br><br />al món no s’hi va de migpet<br><br />amb por no vas enlloc; peta’t, riu-te’n<br><br />soroll rai, trenca el que calgui<br><br />envia als collons tot el que et faci nosa!</i><br><br><br /><br />i se m’escapa a cient algun petet més ardidet i me’n ric de valent<br><br />car mai com avui no m’he banyat en tanta de benaurança<br><br />ni he tastada tanta de llibertat<br><br />i fins doncs gos enfonsar el cap rialler entre els seus pits fenomenals i tot<br><br />i hi sóc, com dic, tan feliç mentre menem aquella fera metàl·lica<br><br />carretera envant, i aitan esbojarradament i sorollosa com podem<br><br />el rabiüt remolc alhora tolent i arranant a tort i a dret<br><br />arbrots animalots signes<br><br><br /><br />tot d’una la deessa frena enmig d’enlloc<br><br />–<i>Ja hi som, la Dolça; una feineta i ens en tornem</i><br><br><br /><br />davalla del camió, s’atraça poderosament cap al remolc<br><br />i cada cop més horroritzada veig què fa ni què s’empesca<br><br><br /><br />d’un caixot amarrat al remolc en treu dos farcells humans<br><br />són dos homes lligats de mans i de peus, i emmordassats<br><br />els duu penjats un a cada mà com si dugués dos catxaps de no re<br><br><br /><br />–<i>Vine, que els sebollirem</i><br><br />gairebé caic del marxapeu<br><br />em tremolen les cames mentre li vaig darrere<br><br />els farcells (aquelles dos homenots empaquetats) es debaten maleïdament<br><br><br /><br />–<i>Els duc vius, perquè tot i que puden de merda del cagats que van<br><br />encara puden menys que no si fossin ja morts</i><br><br />i la seua rialla esclata i retruny pels boscs desolats<br><br><br /><br />els ulls de por de dos ostatges m’encomanen la por<br><br />i, marejadota, em vaig endarrerint<br><br />i la colossal beutat es tomba i em repta<br><br />–<i>Amb por no es va enlloc, migpet!</i><br><br />i m’etziba, la formidable, formidable empenta <br><br />i entre panteixos i ais reprimits<br><br />assoleixc tanmateix de mantindre-me-li prop<br><br><br /><br />s’atura a un clap<br><br />descarrega d’espetec els dos homes o gegantines larves allí mateix <br><br />(llurs embalums inquiets impotents d’anar enlloc)<br><br />amb una pala de tall esmolat que duia fins ara sota un braç<br><br />en un tres i no res forada el terra del clap pedregós i sec<br><br />n’escapça les rels com si fossin només nervis enfebrats d’una terra retuda<br><br><br /><br />i ara sense cap mena de pausa ni cerimònia<br><br />com si encara enfonsés el ferro a la terra<br><br />amb el tall esmolat de la mateixa pala<br><br />comença de fer bocins un dels dos enfarcellats<br><br><br /><br />li talla les cames si fa no fa a l’alçada dels genolls<br><br />els braços si fa no fa a l’alçada dels colzes<br><br />llavors el coll<br><br><br /><br />rodola el cap horroritzat<br><br><br /><br />–<i>Són més fàcils de colgar quan els tens fets a peces, migpet!</i><br><br />m’ho diu rient amb dents qui relluen gloriosament<br><br><br /><br />no gens cansada, comença ara de fer bocins l’altre home<br><br />i jo ja no puc més, me’n vaig corrents<br><br><br /><br />me’n vaig, corrent, lluny d’aquell malson<br><br />tan lluny com puc<br><br><br /><br />–<i>Migpet, et perdràs!</i><br> <br />els riallosos mots de l’heroica deessa em retopen pel cervell<br><br />com si amb la veu m’hi llencés boles negres de goma densa<br><br><br /><br />he trobada una barracota perduda al bosc<br><br />sembla habitada; truc a la porta<br><br />em surt, mandrós, un home gran, petitó i nerviüt, burleta<br><br />–<i>Ei, la minyona, quina carota; quin llop més lleig no has vist!</i><br><br />–<i>Truqueu de seguida a la policia, si sou servit!<br><br />Hi ha una boja al bosc qui assassina humans!</i><br><br />–<i>Una boja, oi? Entra, entra, que hi trucarem</i><br><br><br /><br />ca seua put tota a podrit<br><br />–<i>A la cuina hi deu haver conyac</i> – m’hi atraça amb el gest<br><br />i, tantost m’hi faig, ell despenja l’aparell –<i>Policia! Correu-hi, correu<br><br />sóc el del Mas d’en Fosc; per la vora s’hi foten terribles crims<br><br />que astorarien els més bemparits i tot!</i><br><br><br /><br />a la cuina la pudor de podrit encara és pitjor<br><br />no hi trob enlloc cap estomacal<br><br />ni al rebostet escrostonat<br><br><br /><br />beuré d’una ampolla de vi agre que hi ha a la lleixa, <i>ecs!</i><br><br><br /><br />per la finestrella o l’espirall del rebostet<br><br />hi veig fer cap l’escultural camionera<br><br><br /><br />s’adreça a pas de guerrera a una bordeta o canfelip molt desmanegat<br><br />en treu, penjats de cada braç, dos altre homes <br><br />lligats de mans i de peus, i emmordassats<br><br><br /><br />amb la pala de tall esmolat fa un clot a terra<br><br />no gaire lluny del rònec canfelip <br><br><br /><br />esfereïdament me’n vull tornar<br><br />mes unes mans de ferro m’amorren a la finestreta<br><br />el Fosc, l’home podrit, em té collada<br><br />i ara m’endinya cul amunt el seu vit roent, <i>quin mal!</i><br><br><br /><br />quin mal mentre em viola l’home podrit<br><br />i fora, la bestial divina beutat desmembra els seus ostatges<br><br />esparverats i muts<br><br />i ara tapa i atapeïx el clot i el Fosc se m’ha escorregut al recte<br><br />i ara jo potser volia respirar<br><br />i veig la deessa marcial qui treu dos cossos més del canfelip tremolós<br><br><br /><br />quants d’ostatges desesperats no hi deu tindre amuntegats<br><br />afetgegats; n’hi deu tindre milers!<br><br><br /><br />trinxa amb tanta de facilitat<br><br />i amb tanta de destresa de traça de gràcia<br><br />trinxa i trinxa<br><br />trinxa, a reguitzells, humans<br><br><br /><br />els trinxa per a millor encabir-los a cada sot angoixant i estret<br><br />i alhora el Fosc torna a burxar amunt, entre la sang i la merda<br><br />del meu adolorit budellet d’avall<br><br />el meu trau d’arrere<br><br />aquell clotet jussà fins ara tan estretet i primmirat<br><br />i ara bojament botxinejat<br><br />potser ja aitan ample i adotzenat, complagut, com l’altre<br><br><br /><br />–<i>No! No!</i> – anava a cridar<br><br />mes la mà podrida del Fosc no m’ho permet<br><br><br /><br />–<i>Sobretot no l’ofenguessis; ella no permet que ningú l’ofengui<br><br />aquells qui avui sebolleix l’ofengueren ahir<br><br />i ella els tol la vida els tol la dignitat els tol la individualitat<br><br />els tol cada sentit<br><br />els tol d’empertostemps el mateix record<br><br />car ningú mai no els trobarà ni sencers ni a bocins ni els identificarà<br><br />en barreja els bocinets i hi llença un dissolvent perquè es fonguin<br><br />en un aixarop molt repel·lent</i><br><br><br /><br />tragits d’orxegada em sacsen irresistibles<br><br />tret que el Fosc amb el seu alè podrit a cau d’orella em teixeix<br><br />amb filets d’esperança una cenyida mortalla que em refresca l’esperit<br> <br />–<i>Tanmateix no et capfiquis, que ara mateix farà cap la bòfia</i><br><br><br /><br />i és cert, sentim trucs a la porta de la barraca<br><br />–<i>Fosc! Fosc! Policia!</i><br><br />mes, oh desil·lusió, immediatament les clares rialles de la guerrera<br><br />es barregen amb les fètides del Fosc<br><br />qui ha pretès d’anar a obrir “els agents”<br><br><br /><br />escruixida i alhora tot d’una resolta<br><br />m’he feta doncs forta dins el rebost<br><br />he falcades ambdues portes<br><br />o la porta i el ventall de la finestreta<br><br />l’una amb un tallador massís de tallar-hi carn<br><br />l’altra amb un tamboret<br><br />i jo sóc enmig fent força amb els peus contra el tallador<br><br />contra el tamboret amb les mans<br><br />i m’haurien doncs d’esclafar abans no reeixissin de treure-m’hi<br><br><br /><br />fora, incessants, les rialles es perllonguen indefinidament<br><br />i jo fent força<br><br />fent força, fent força perquè la meua gàbia sigui prou hermètica<br><br><br /><br />fins que...<br><br><br /><br />sirenes de vehicle policial<br><br />la bòfia salvadora!<br><br><br /><br />trucs ferms ara, i fermes veus d’home<br><br />–<i>Policia! Obriu!</i><br><br><br /><br />ah que contenta no estic<br><br />alliberada al capdavall!<br><br><br /><br />sóc jo qui ha corregut a obri-los<br><br><br /><br />els dos ben plantats agents em diuen què tinc<br><br><br /><br />–<i>Doncs...</i> – i començ d’explicar-los-ho... quan...<br><br><br /><br />quan el tercer dels policies també entra a la barraca<br><br />hi fa cap fent xanxa, molt bonhomiosament<br><br />–<i>Aquest trist darrer mendraig, tanmateix, renoi, la sentoreta<br><br />hom en diria avantsala del paradís<br><br />les flaires celestials, vull dir!</i><br><br><br /><br />i tots tres amb bon humor se’n riuen – àdhuc m’hi afegiria<br><br />tret que ara la veig, el tercer (la tercera) dels policies<br><br><br /><br />un neguit pregon m’acull<br><br />una angúnia m’ennuega<br><br />un nerviosisme em trasbalsa<br><br><br /><br />la tercera agent...<br><br />s’assembla talment a la guerrera del camió!<br><br />hom en diria <i>bessones!</i><br><br><br /><br />ja no estic segura de re<br><br />m’interroguen, bona gent<br><br />i per comptes he començat a quequejar esmeperdudament<br><br><br /><br />els bòfies no saben què escriure<br><br />em guaiten esverats –<i>Què...? Què...?</i><br><br><br /><br />musclejant se’n tornen cap a fora i em lleixen soleta amb la dona<br><br><br /><br />em diu, somrient cruelment –<i>Por, migpet?<br><br />Amb por no es va enlloc</i><br><br><br /><br />m’engrapa pel bescoll<br><br />m’aixeca com si li sóc farcellet de palla; a l’altra mà ja hi duu la pala<br><br><br /><br />fora finestra, els tres mascles fan l’orni<br><br />els pseudoagents i el Fosc potser cacen bolets fosforescents<br><br />per a la minestra de la nit<br><br><br /><br />ara que sortirem pararan compte a tombar-se-li si fa no fa reverents<br><br />no voldran pas ofendre-la<br><br><br /><br /><i>es veu que tothom qui li tomba l’esquena l’ofèn</i>.<br><br><br><br><br><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-43233110649697024872010-08-28T22:31:00.001-07:002010-08-28T22:31:53.306-07:0052. ara que m'he mort<blockquote><br /><center><br /><br><br><br><br><br /><b>ara que m'he mort</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />ara que m'he mort<br><br />i els cucs se'm mengen<br><br />o se'm menja el foc<br><br />somric al foc<br><br />somric als cucs<br><br><br /><br />car abans d'anar-me'n<br><br />aprenguí a somriure<br><br />aprenguí a dir ep<br><br />a totdéu<br><br><br /><br />aprenguí a viure<br><br />amb tot allò qui fos<br><br />si fa no fa viu<br><br />i no se'm volgués menjar<br><br />de viu en viu<br><br />mentre fóra viu<br><br><br /><br />somriguí finalment al gos<br><br />i als brutals<br><br />i llurs bramuls<br><br />somriguí a cada soroll<br><br />i contratemps<br><br />a cada pudor<br><br />a cada maltempsada<br><br />a cada inconvenient<br><br />a cada nyap<br><br />i tap<br><br><br /><br />i si he anat<br><br />(cada dia pus)<br><br />semblant un nap<br><br><br /><br />un nap qui va perdent<br><br />suc i ja put<br><br><br /><br />tant se valia<br><br><br /><br />car per a això hi som<br><br />per a podrir'ns-hi<br><br />fer'ns-hi malbé<br><br />perdent el suc<br><br />passats<br><br />pudint<br><br />macats<br><br />sens remei<br><br />esdevinguts tot lloques<br><br />i sabaters<br><br><br /><br />he pertangut<br><br />(em dic)<br><br />hi fui<br><br><br /><br />integrat del tot<br><br />desintegrat<br><br />integraré el tot<br><br><br /><br />de l'ombra<br><br />a l'ombra<br><br />i bona nit<br><br><br /><br />i els dic<br><br />i agraït<br><br />tots els qui em fóreu<br><br />àtoms o ions<br><br />brins o brenys<br><br />brosses o corpuscles<br><br><br /><br />al capdavall somriguérem<br><br />ca<br><br />això rai<br><br><br /><br />au res doncs<br><br />torneu's-en<br><br />al tot <br><br><br /><br />quin gros privilegi<br><br />entre tots<br><br />els qui ens hem estat<br><br />al mateix capoll<br><br />tanmateix doncs<br><br />d'haver adu estat gaire<br><br><br /><br />d'haver adu viscut gaire<br><br />d'haver somrigut gens<br><br><br /><br />joiosos al capdavall <br><br />d'haver mai estat inclosos<br><br />al mateix ball sens fre<br><br />ni mesura ni raó<br><br><br /><br />perduts i retrobats<br><br />i ara perdent'ns-e de bell nou<br><br />en ombres rutilants<br><br />d'oldanes totalitats<br><br />qui col·lideixen<br><br />sense que ningú<br><br />mai pugui tampoc<br><br />alterar-s'hi el fat<br><br />ni menys mai treure'n<br><br />l'entrellat<br><br><br><br><br /></center><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-46100139059783078842010-07-23T19:25:00.000-07:002010-07-23T19:27:46.369-07:0051. sense ningú mirant-hi<blockquote><br /><br /><br /><br><br><br><br /><br /><br /><br /><b>deteriorats (<i>si bé no pas alterats</i>) pel vici dels anys</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />la casa on fins ara hi era l’ase dels cops<br><br />i objecte de gras ludibri<br><br />fa massa dies que és buida<br><br />i me n’enyor: enyor els insults i els ultratges<br><br><br /><br />per això m’he vestit i he davallat al carrer<br><br />i sense fer cas dels qui a la cantonada<br><br />hi donen debades diaris<br><br />(muntanyes de diaris que ningú no vol<br><br />il·legibles per llur constant no-res d’insípida xerrameca)<br><br />amb incerts trepigs m’adreç al parc<br><br><br /><br />els qui adés tant se me’n reien i, sense gaire corruix<br><br />i pus tost de per riure i prou, sovint em colpien<br><br />llur crueltat adotzenada i sense gens d’esbojarrada esquírria<br><br />ara el vici, sobretot el vici dels anys<br><br />els ha deteriorats empobrits malmesos<br><br />llur salut una calamitat<br><br />llur aspecte verament dolorós<br><br />tret que encar...<br><br />tret que encar els rau esme<br><br />per a treure’s de la butxaca el coltell per a clavar-me’l<br><br />si em veuen arribar<br><br />no fos cas que amb set de revenja els vingués a tornar-m’hi<br><br><br /><br />tret que a frec d’ells somric, mans, bonhomiós<br><br />“<i>només hi venia a abraçar’ls!</i>”<br><br><br /><br />“<i>car per què entrematar’ns<br><br />si enlloc no hi ha espectadors<br><br />si sempre actuàvem al fosc i en la buidor<br><br />si al parc com al bosc com a la casa no hi ha mai ningú<br><br />ningú qui doni cap figa lloca pel que féssim o desféssim<br><br />si mai...<br><br />si mai no hem fet el ruc sinó per a entretenir’ns<br><br />si tot era per riure<br><br />si tot...<br><br />si tot era...<br><br />si tot era per riure<br><br />tant les vostres riotes i estomacades<br><br />com els meus planys i lamentacions...?</i>”<br><br><br /><br />ni així però no volen que canviéssim cap dels rols<br><br />volen que tot sigui com era<br><br />jo rebent ells pegant<br><br />pels segles dels segles, o millor:<br><br />per als quatre dies que a tots plegats no ens resten de coll<br><br><br /><br />així doncs el teatret que fem continuarà<br><br />tret que ara encar amb menys de vigoria<br><br />flasc mut escarransit<br><br />sempre erroni rudimentari primitiu<br><br />incrustat d’impureses<br><br />rovellat rugós feixuc fat<br><br />sense ningú...<br><br />sense ningú mirant-hi<br><br><br /><br />fantasmal teatret de vells qui flonjament s’entrematen<br><br />s’entrematen de mutu amor odiós<br><br />manxols, fent-hi catúfols, tentines<br><br />coents, ja fonent-se en fètid vesc<br><br />entre llords parracs<br><br />a un racó rònec de l’inhospitalari parc fosc<br><br><br /><br />arc de bosc llefiscosament amorós<br><br />bavadissament cansat<br><br />llepissós llapó amb microbis fútils<br><br />de qui tampoc no val la pena<br><br />d’observar’n l’angúnia<br><br />d’escoltar’n la ranera<br><br />de...<br><br />d’ensumar’n la darrera reverència<br><br />que es resol en pet<br><br />irrespirable i nul.<br><br><br><br /><br><br /><br /><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-35925472005851607932010-07-18T09:51:00.000-07:002010-07-18T09:53:17.867-07:0050. als Magatzems Imperials<blockquote><br /><br /><br><br><br><br /><b>3 aprenents</b><br /><br><br><br><br /><br /><br />als Magatzems Imperials<br><br />3 aprenents d’investigador policíac<br><br />endevinen pastosament regirant-me les butxaques<br><br />que sóc al capdavall l'assassí<br><br><br /><br />3 aprenents de metge<br><br />estatueixen en acabat que m’han tocat i retocat<br><br />que sóc ausades l’assassinat<br><br><br /><br />als Magatzems Imperials<br><br />3 aprenents de fuster<br><br />m’han mès a un sarcòfag casolà<br><br />les estretors del qual no em lleixen ni respirar<br><br><br /><br />3 aprenents de florista<br><br />m’han introduïts vulguis no vulguis garçons<br><br />a cada forat – boca oronells ulls<br><br />que m’hi cresquessin més tard arbres decoratius<br><br />commemoratius on garses parlaires s’hi fessin<br><br />prèdiques i nius<br><br><br /><br />3 aprenents d’àngel de la guarda<br><br />m’han dut a manès al crematori etern<br><br />on l’ànima no se’t consum<br><br />ans et bull en fètides bombolles per sempre pus<br><br><br /><br />3 aprenents als Magatzems Imperials<br><br />de dependent corrent i vulgar<br><br />m’han llavors volgut vendre una pluja ràpida<br><br />que se m’endugués doncs lluny de cap novell perseguidor<br><br />que se m’endugués relliscant-hi<br><br />fugisser i esquiu<br><br />claveguerams avall cap a cap millor riu.<br /><br><br><br><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-74936658024343219992010-04-29T16:07:00.000-07:002010-04-29T16:12:55.657-07:0049. (baveig corrosiu)<blockquote><br /><br /><br><br><br><br /><b>sarcòfags sou amb gana rai (amb massa gana)</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br />aprenent secs algoritmes d’agressió<br><br />avesats a règims unívocs de formidables mastegots<br><br />ara doncs amb tanta de bioètica injectada<br><br />una mica més subtilment apliqueu amb fula saviesa<br><br />l’estratègia del cuc sarcòfag qui es vesteix menys com qui pertany a cap gènere<br><br />que com a neutre fregaire (robòtic) de les viroses femtes<br><br />enrere jaquides pels genuïns autors<br><br />de tota la història<br><br><br /><br />poseu un pam de greix esguardant com els torturadors d’ofici<br><br />espellen de viu en viu els qui naquis (amb no prou sort) feren cap<br><br />com la contesa s’estroncava<br><br><br /><br /><i>fóreu qui els desconfíreu<br><br />i ah com us n’umfleu malparits!</i><br><br><br /><br />antropòleg signa’n l’adient escaiença<br><br />la com se’n diu?<br><br />la pròpia propensió innata a volpellament aixafar<br><br />qui (vist prou de lluny) només és tèrbola xifra amb cara i ulls<br><br><br /><br />el gen dels guerrers pus heroics i el dels boigs pus espaterrats<br><br />es calquen<br><br />es colquen ans barregen fins que foren u<br><br><br /><br /><i>cuques rosega-carns al cos del podrit<br><br />espectadors del crim</i><br><br><br /><br />tota interrupció del turment us desficia fins al punt que esdevendríeu<br><br />revolucionaris<br><br><br /><br />animats per la revulsió com les repugnants vísceres es disparen<br><br />aclameu talment simis dominants<br><br />de qui els codis neurals s’alegren amb els dictats dels estímuls<br><br />més flascament superficials<br><br><br /><br />en cercles regressius<br><br />les infinites implicacions se n’entortolliguen en descendent espiral<br><br />devers l’irrellevant origen<br><br><br /><br />amb la mateixa longevitat on les eixorbades femelles<br><br />s’adhereixen a cap prou ert punxec<br><br />els patògens fungosos a les vostres comatoses antenes<br><br><br /><br />per transcranis magnèticament gens reluctants a l’uníson us convenceu<br><br />que les inútils vicissituds<br><br />que mai intervengueren en la vida de cap víctima distant<br><br />afortunadament no tenen cap influència en la viabilitat<br><br />de les elidides il·lusions<br><br />que la vostra notòria mandra isola com latències de malignitats<br><br />que és molt difícil de no lleixar créixer fins a l'infinit<br><br><br /><br />(com viure ensems?)<br><br><br /><br />(abans de llençar-vos a l'extinció<br><br />sorpresos com per qualsevol novella malaltia<br><br />qui ens mataria de cop-descuit en un tres i no res<br><br />com ho faré per a no veure-us<br><br />sinó amb la plasticitat de les hipòtesis)<br><br><br /><br />(molt entenimentadament fer-me doncs amb el mitjans<br><br />on sóc així mateix illa incol·locable amb dèrrics sàviament camuflats<br><br />ans punxegudament verinuts)<br><br><br /><br />(i això esperant-n’hi sense esperar-la<br><br />la darrera maltempsada<br><br />d’un anihilament menys lleig)<br><br><br /><br />(car què puc d’altre?)<br><br><br /><br />(car què puc d’altre?<br><br />no em voldreu pas posar-vos-em al pas<br><br />perquè m’aixafeu amb joia monstruosa)<br><br><br /><br />(només seré inconspícuament darrere per si d’un cas<br><br />mai calgués<br><br />que hom us calcigués<br><br />sense perill de veure’s un de més<br><br />sotmès a l’espectacle)<br><br /><br><br /><br><br><br><br /><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-24686196882238699402010-03-12T15:26:00.000-08:002010-03-12T15:31:34.627-08:0047 i 48 (dos sosveniments)<blockquote><br /><br /><br><br><br><br /><br />47.<b>sosveniment del temps on era a mig esculpir (ans no sóc irredimible nyap)</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br />encar ens fèiem il·lusions<br><br />encar vèiem patrons sensibles<br><br />afaiçonant entrellats de mons<br><br><br /><br />ens ficàvem a casalots arruïnats<br><br />en despenjàvem quadres i miralls<br><br><br /><br />em vestia amb roba bruta de femella<br><br />llavors m’esperava pacientment a la vorera<br><br />on no em jaquia regirar sinó pels innocents<br><br><br /><br />tothom altri càmeres els captaven<br><br />perquè els inquisidors els burxessin més tard els ulls<br><br><br /><br />onírics<br><br />amb virolla de barnilla t’apolleguen l’ull<br><br />llordes valquíries fartes<br><br />t’alliberen d’un pes<br><br><br /> <br />mentrestant ni em moc<br><br />rac ragut, com mort<br><br><br /><br />en mortalla com en garsó<br><br />a punt que em plantessin per sempre pus<br><br />al cementiri<br><br><br /><br />del minaret de la mosquea estant<br><br />el muetzí et recorda a esgüells<br><br />que ets una merda<br><br><br /><br />hi ha un mirall o un aparador<br><br />sotjat pel sotjaire<br><br />jo sóc jo perquè em sotj<br><br />i perquè m’he sotjat sé on fóra erroni d’anar<br><br /><i>més val no anar mai enlloc</i><br><br><br /><br />monòton monàstic<br><br />la ptomaïna de cucs i verdets<br><br />fent-se escudella a l’olla asclada del cos<br><br />fent-se escudella no fos cas<br><br />que acabés fent-me escudella<br><br /><i>zub-zub xup-xup</i><br><br />esclat<br><br><br /><br />bona cara quan morirem<br><br><br /><br /><i>torna-te’n enlloc</i><br><br><br /><br />rabit com qualque pedant<br><br />davant com és tot de coherent<br><br /><i>bona cara, bona cara!</i><br><br><br /><br />els encenalls de la bestialitat apagats només pixant-m’hi<br><br />serè rellotger, em diré Quirze<br><br />col·lisions d’ombrel·les duran en naufraig rellotges<br><br />qui a erupcions apariaré<br><br><br /><br />tenebroses ombres duu la nit<br><br />la nit tangible d’intermitents espòndils<br><br><br /><br />agressors d’estàtua<br><br />antropomòrfobs<br><br />virolles de mangalins us travessaran<br><br />sereu patafi on patafi em volíeu<br><br><br /><br />i ara <i>nyec!</i><br><br />el nyap fa nyaps<br><br><br /><br /><i>he mort el diable! he mort el diable!</i><br><br />he salvat el poble, cavaller qui só, marquès molt noble<br><br />extàtic estàtic<br><br><br /><br />gossos de pagoda ensumant-me els esclops<br><br />el boll taboll als ulls qui em ploren<br><br />tenim n’Ariadna entre càmfores, no pas arnes<br><br><br /><br />batec per tu corc gripau tritó<br><br />escorpí escurçó<br><br />cuques qui goseu atansar-vos-em<br><br /><i>si arrisqueu pisqueu</i><br><br><br /><br />bon plom de Galena per a tos escandalls<br><br />arpons cantimplores cercapous<br><br /><i>he sentides totes les ràdios de l’univers</i><br><br><br /><br /><i>et fotré un carquinyol</i><br><br />diu la mare a l’infant<br><br><br /><br />entre els pelegrins farts<br><br />la superstició essent infantilisme<br><br />cada pelegrí és ruquet infant qui rep clatellots<br><br><br /><br />l’estàtua se’n riuria amb llavis nabiu<br><br />genives cirera<br><br><br /><br />elèctrics espurneigs<br><br /><i>tot cremarà i ens faran sobre pagar sofres i arsies</i><br><br><br /><br />amb ullals despullats arrumbéssim cap als cims<br><br />sense templets<br><br />allí trobaríem socors<br><br />com cap gaiol al prostíbul<br><br><br /><br />fugíssim dic en plena tempesta<br><br />de les enganxifoses firetes<br><br /><i>tant de vesc mentider papissot<br><br />ens enfita</i><br><br><br /><br />fútil tendresa<br><br />amb agror a terminis<br><br><br /><br />ara buit<br><br />corcada estàtua<br><br><br /><br /><i>enduus-te’m vent</i><br><br><br /><br />sóc corquim<br><br />qui només esdevé antropomorf<br><br />per cap casualitat<br><br><br /><br />m’autodeclarava nyap<br><br />somric entre neus<br><br />dormia com soc.<br /><br><br><br><br><br><br /></blockquote><br /><br /><br /><blockquote><br /><br /><br><br><br><br /><br /><b>sosveniment dels anys joves on encar era algú</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />de nit avençant per capçanes<br><br />per capçanes de boscs<br><br />de boscs en illes amorfes entre tràfics<br><br><br /><br />entre tràfics rabents i udolants<br><br />de folles lluminàries<br><br><br /><br />vigilant tostemps que no em despengés<br><br />que no m’estimbés<br><br />sobtadament de part de per les vores<br><br />les vores esfilagarsades entre fums i boires<br><br />entre fums i boires i foscors sollades<br><br><br /><br />les vores indistintes<br><br />no pas gaire ben delineades<br><br><br /><br />i aleshores finalment davallant<br><br />curosament devers on la ciutat reneix<br><br />i veure-hi <i>ah...!</i><br><br><br /><br />veure-hi accidents renovellats incessantment<br><br />on tot i que hi fóra testimoni<br><br />on tot i que en sóc palesament testimoni<br><br />ningú no troba que faig prou goig físic ni mental<br><br />per a tindre’m a l’esment<br><br />i mai no m’és doncs permès de donar-hi<br><br />cap parer<br><br><br /><br />cap parer, cap parer<br><br />i ara som-hi car és tard i vol ploure<br><br />ara som-hi que es fa de matí<br><br />i aviat s’hi veu<br><br><br /><br />com enmig d’enlloc<br><br />fent caminet <i>apa...!</i><br><br><br /><br />surt el Solell gloriós i <i>heus-la...!</i><br><br><br /><br />gloriosa resplendent miraculosa<br><br />la catedral<br><br />la catedral de nostressenyor el datpelcul<br><br />amb escalinates bisbals<br><br />d’impressionant volada<br><br />amb atris i columnates i minarets i catralls i farfolla<br><br><br /><br />mes de primer <i>ai...!</i><br><br />que m’estic cagant<br><br />i enlloc de la catedral ni voltants<br><br />on els pelegrins agrumollats comencen de fer-hi cap<br><br />poc m’és mai gens permès...<br><br />enlloc de la catedral ni edificis satèl·lits<br><br />on a immenses onades els devots pelegrins<br><br />comencen ja de fotre-hi un endimoniat xivarri<br><br />poc m’hi jaqueixen buidar els budells<br><br />(no m’hi jaqueixen ni rentar el nas<br><br />ni atansar’m a cap font ni sisvol a beure-hi cap glopadeta)<br><br />d’on que els budells els buidi<br><br />d’estranquis molt discretament<br><br />a la mà<br><br><br /><br />a la mà, a la mà<br><br />enfonyada dejús els saragüells<br><br><br /><br />i ara la mà la tregui cagada<br><br />un palter sucós i acimat<br><br />i la buidi doncs a cap paperera<br><br />o cossi d’escombraries darrere cap restaurant<br><br />sense que ningú no se n’adoni<br><br />i sense embolicar no fos cas que cap altre xipòtol<br><br />confongués adés el palter per cap entrepà<br><br />no fóssim malparits<br><br><br /><br />tret que ara la mà me la torcaré<br><br />al pèl sedós de les gossetes burgeses qui acaronaré<br><br />tot i el fàstic que em foten<br><br />car a cap font miraculosa no m’és permès<br><br />no m’és permès, no m’és permès<br><br />de fotre-hi acte de presència<br><br />prou vigilen els vigilants perquè xipòtols de lluny<br><br />marcats no-ningús<br><br />mai s’hi atansin<br><br><br /> <br />i som-hi som-hi<br><br />tant se val<br><br /><i>a la feina...!</i><br><br><br /><br />a la feina hi manca gent<br><br />a la feina qui hi manca sóc jo<br><br />tot i que és clar mai ningú no m’hi trobaria a mancar<br><br><br /><br />hi faig de “guia” per als turistes més pecs<br><br />qui no comprenen cap dels idiomes corrents<br><br />els ho dic “tot” en qualque bord garlar<br><br />en qualque obscur argot<br><br />que amb prou feines sé i que doncs dec dir prou tortament<br><br />tret que és clar ningú no esperaria pas mai re millor de mi<br><br><br /><br />els faig de guia voluntari<br><br />impagat<br><br />sempre confiant que al capdavall<br><br />algú hi haurà capaç de cap mínima despesa<br><br />de cap propineta cap al carallot<br><br />qui tant s’esdernega perquè ho comprenguin tot<br><br />propineta doncs que si mai cau caigui ben magra<br><br />tot i que tant se valgui<br><br />car el que compta és que hom en surti ben content<br><br />de l’explicació<br><br />aquesta és la qüestió<br><br />sóc un home complidor<br><br />que entenguin bé perquè nostressenyor<br><br />el datpelcul és el més just<br><br />sacrificat<br><br />benaurat<br><br />tararat<br><br />i distribuïdor, jotfot, de bons miraculosos dons<br><br />de tots els nostressenyors de totes les catedrals<br><br />i sacres casalots del món<br><br><br /><br />ell sol entre tots els altres déus<br><br />ofereix el seu cos en suplici sencer<br><br />fent-se donar sense cessament pel sac<br><br />oferint-se a la violència del mascle brutal<br><br />perquè tots els pecats li siguin remuts<br><br />i etc i els de la població en general<br><br />pilotant ell un cos espatllat<br><br />pelegrí vers l’estel perit on tot mort rau...<br><br><br /><br />i tot això fins que no es faci fosc<br><br />i tothom no se’n torni a fondes i hotels<br> <br />i doncs jo també<br><br />amunt amunt<br><br />ja nocturn damunt les capçanes<br><br />de les illes foscoses trèmules tèrboles<br><br />entre tràfics d’intensitats esbojarrades<br><br />i tanmateix prou tipet i satisfet<br><br />d’haver anats rescatant entrepans mig rosegats<br><br />i adu d’altres llepolies no pas acabades de raure<br><br />dins papereres i racons i cossis d’escombraries<br><br />on sovint les meues merdes<br><br />perfumaven així mateix<br><br />tot plegat<br><br />l’ambient tan sagrat<br><br />de tot allò.<br /><br><br><br><br><br><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-88682356586462270622009-12-30T18:51:00.000-08:002009-12-30T18:53:24.075-08:0046. llord dau t'és gàbia<blockquote><br /><p></p><br /><br> <br><br /><table bgcolor="#fff2ff" border="11" bordercolor="#e5f5ff" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"> <br /><tbody><tr><td><br> <p><br /><font color="#111111"></font></p><center><span style="font-size: 99%;"><span style="font-family: georgia;"><font color="#111111"><br /><br /><br><br><br><br /><b>Sallant als llunys amb la catifa màgica del despit</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />En parc nocturn clos – m’hi ficava només per a trobar-hi un bon indret per a cagar-hi apartat de la gernació al carrer. Em costa qui-sap-lo trobar l’indret rere cap matoll o talús o capterrera. Hi ha sempre algú escombrant o arreglant els fanalets o passant amb posat de monjo qui passeja les seues angoixes o de lacai a per feina perquè em poguessin interrompre en els meus èpics espoderaments. I ara cridòria. Els altres qui s’hi ficaven eren jovent, a rabejar-se en sexes i substàncies interdites, o a tocar-hi musiques o a fer-hi fogueretes i passar-hi l’estoneta; la qüestió que ara tothom corre cap a qualque eixida amb els guardians armats del parc anant-los darrere. L’onada de jovent se m’enduu. He de fugir també, i sense haver cagat, ni cal dir-ho. Tanmateix, sóc més llambresc que els de més dels jovencells – ells amb llurs costums degenerants no aniran pas tan lluny com jo ja no he anat. I ara que una balconada ens barra la fugida, sóc el primer a penjar-me de la insegura ballant barana i llavors despenjar-me repenjant-me en lleixes, rels i bonys fins a terra. D’altres veuen com ho faig i mig bé o malament també reïxen a salvar la precària perillosa barrera. Hi ha un jovencell però que s’hauria trencat pel cap baix una cama, això si doncs no el coll i tot, o el crani, o l’espinada, si no fos que el salvava (per sort no era gran cosa, un xicarró esprimatxat, només carcanada i prou) mig entomant-lo o en tot cas atuint-li la trompada. És un jovencell molt agraït. Massa. No me’l puc treure de damunt. Té la romàntica ridícula noció que ara em deu la seua vida i que ha de vigilar tothora per a sacrificar la seua i salvar a tornajornals la meua. Li dic és clar que no cal i que ja pot fotre el camp sense capficar-se’n més. El que voldria és trobar un lloc amagat per a cagar-hi. I de sobte el jovencell m’agafa la mà i em revela que té cony i adu dues petites protuberàncies al pit i que doncs no és jovencell ans jovencella. Li dic que ja em perdonarà però que no és del meu gust. Que no em cardo ossos. A part que si vull dona en tinc una a casa, i grassa i grossa, amazònica. Se’m desespera, i em demana com doncs pot pagar el deute. Que es migrarà d’angúnia si no li permetia de pagar-me’l. Em passa pel cap de dir-li, tot i que és mentida pel que en sé (car podria que en el fons, a la insabuda meua, fos veritat és clar), que m’ajudaria si estudiés molt i esdevingués metgessa i descobrís un remei per a la meua letal malaltia. Que si esdevenia metgessa molt eminent d’ací uns deu anys o així, que és quan la meua malaltia genèticament tenia l’hora per a passar-me pel darrer adreçador, que li n’estaria agraït d’allò pus. Que contenta la feia! Començaré a estudiar ara mateix. Confieu en mi! Per sort llavors se’n va anar corrents, a estudiar, crec. I jo guaitant per tots els racons per a veure si en trobaria cap on pogués buidar els budellots. Sort igualment que començava d’ensumar pegellides i musclos del moll. Guiat per la flaire m’enfilo entre els esculls. Ple de cantonades se m’insinuen perquè m’hi cagui. Adu algunes bromeres que hi ha en caus que en treuen i en bavegen m’indiquen amb això el molt emprenyats que esdevenen al capdavall si no els empro de comuna. Fantasies de guixaire que tinc. Ara, vailets, de debò som-hi. Fem-ho. Fiu-ho. Damunt qualques còdols molt joiosos penosament caguí. <i>Going through the fucking motions</i> (entoní llavors), <i>disrobing, enjoying, superseding, engulfing the faint murmurs, the froths, the knots. Icy and athletic in stealth through the rough psyches of my sinewy doppleganger I weave – and as I wove I throve</i>. Em dic això és el començament de qualque poema o altre que hauria d’escriure amb un cagalló damunt els daus, damunt els cresps cairats de les pedres de l’escullera. O potser trobaré a la butxaca un bocinet de paper encara no pas ple dels gargots de la nit, i llavors una punteta de llapis? No. L’aigua de l’oceà em xopava les sabates, també les faldes de la camisa mentre m’aculava cap a la ressaca. Agafaria un refredat o altre si no fos que l’escalfor lírica m’amara. Eren les meues sabates ponts negats per la riuada salvatge. <i>Both rhyths</i> (guals) <i>the torrents upon the gullies ferociously conquer; the medows of my unsound mind treacherously crisscrossed by the very same creeks along which as I child I fled, stencils of the brain’s quandaries solved with the cleasing flood; nearing the end a magic carpet of spite, despite frequent conjectures that my worthlessness might be exaggerated, carries me aloft in ostensive recurrence – a ceremony, as it were, in a future where skeptic criteria are by popular consumption deemed highly desirable; the future, where free from all shit I alight into, is a blithe realm of gory paragons</i>. Vaig jeure damunt d’un dau, al capdamunt geperut de tot, per a eixamorar-me, potser. I doncs: <i>empetrous</i> (jaient en pedra), <i>I see skyward all my chosen idols spending time dead as constellations still wasting time in written time; all goes smoothly while writing time, the cosmic putrefaction takes time to take its time to rot; don’t swither</i> (no dubtis) <i>about your unique role, lambast all other methods, nothing rots the cosmos as fast</i>. Ara m’aixequí, tremolant. Sóc un escriptor d’aquells a qui l’acte desmenjat de llegir-lo només mena a badalls i narcolèpsies. Arribant a casa, em sembla que havien passats deu anys on somiava constel·lacions en temps podrit. La metgessa em rep. Ja tinc el títol! Ja he fetes totes les recerques, investigacions. Trobaré el desllorigador a la malaltia que us tenalla de mort, salvador! Li dic: noia, era tot de riure, i d’altra banda has fet tard, no en pas poc que ja m’he mort; pren-te un entrepà de la nevera i torna a agafar mula i tartana cap a ca teua. Au. Mes... que el meu capteniment adust no et faci ombratge, ca? Fa anys que em podreixo al carner, pròspers eixams de boniors simfòniques m’amenitzen els ossots; m’hi ficava secretament amarat de rectitud i també d’aigua bruta de port i de merda adu de la darrera cagada que fiu; la merda oimés m’infectava les nafres de les caigudes sofertes en escullera llefiscosa; les nafres infectades, ecs, les osques més tènues esdevingudes repugnants, de mal tastar, de més enllà del suportable; cementiri, jo mateix m’hi vaig portar, com dic, m’hi fonamentava sota lloses alienes, sempre el paràsit, què hi farem, poeta. Escamots molt fatigosos moltes de vegades m’han volgut descolgar, sebollir potser enjondre, o més lluny encara, o fora de marc del tot. Aquella frustrada cagada al parc tancat hom podria conjecturar que fou un important detall de la vida meua viscuda, aquell buf on l’uf final fou la fi del buf fútil i efímer; hi ha una possibilitat mitjanament feixuga que ho fos també per a tu; tret que viatjant per aritmètiques d’oblit no aprenguessis de veure (com caldria) que per a tu només fou bah de buf, començament de suau sumari. M’entrevé ombra qui gairebé silent sanglota. Intrigat, novament sol, m’atansí abrupte a l’esfera suspesa damunt el femer. Per quines propulsions d’estranyes químiques, em diguí, per quines baves d’espirituals entitats, l’esfera es manté enjòlita? Aquella noia, ara metgessa, semblava prou polida, perdudes en les xúrries insanes de la jovenesa eixelebrada les manifestacions de zel i despits i gelosies dels temps de les despulles ràpides. En el procés de la irrupció del seu canemàs en el meu, la vergonya em feia retreure’m, com cap de cargol agredit. En acabat de cagar, damunt el dau relliscós, mentre m’eixamorava a la marinada nocturna del port sollat, fiu una caparrada: em despullí, em llencí a l’aigua, sallí nedant (oh! eh!) (só sirenot!). Sallant als llunys en màgica catifa de despits, tantes de nocions falses ara en gits despectius llençades com sorrada inútil serrells i voravius avall (tòpics, tribus, axiomes, forats de pany, analitzables elucidacions, moneigs divergents sobre dietes, meuques, finalitats, emocions; i llavors cabassos i cabassos de traumàtiques, judicioses, espaterrants escombraires, l’afegitó esbufegat de pler d’altres dogmatismes), cap on anem? Cap on anem? I ara? I ara? Fanals alternatius o estels esclatants accentuen els sorolls fosforescents de les descomposicions totals. Sagní i mentre ho fiu em pugí a l’enteniment totes les altres sangs que havia vistes brollar com brolla a l’ésser conscienciós l’animal qui desclou de l’ou, sangs qui es rebregaven remugant com cucs qui no podrien mai per molt que hi maldessin desencastar-se del budell podrit qui els va parir: la còsmica putrefacció – per molt que te n’esforcis mai no t’estorces – “<i>i pren i empra temps per a emprar i prendre’s el temps per a podrir-se; no dubtis pas, ets únic en el paper, tots els altres mètodes merda, re no podreix el cosmos més ivaçosament</i>”. I esdevinc voluntari entre els malajustats, una càfila de pòtols qui banyem en mutu (ans ubic) promiscu odi. Aniré sempre a cagar on més sigui prohibit. Pobra metgessa, més li hauria valgut xemicar-se en escruix el crani. Què es deu creure ara? Les respostes dels metges, tria’n i descarta’n (<i>buf!</i>), tant se val l’errònia com l’encertada – la darrera sempre és l’encertadament errònia, l’erròniament encertada. La certitud i prou. Res no s’hi val, i alhora tot. Defès i permès s’equivalen. Escric al col·lapse el col·lapse amb mots col·lapsats, arbitraris. Retorno rient per despit al caos. No em cardo esquelets ni carcanades – cardo putrefaccions – el tou, tou cosmos – l’adipós adenoide flasc mòrbid llenegós estantís cosmos – el greixum fastigós del caos. Emmanillat a la degenerescència, polèmicament clamava això (la innocència) i llavors em rebatia argüint l’oposat (la culpabilitat). La mateixa validesa ornava allò dit com allò callat. La mateixa feina que bescanviant mullers – concedeix-me això que un carnús cardat ara mateix esborra el farnat absent. Enrabiat per cada fenomen encara no pas violat, pus tost fa estrany d’haver de netejar els pecats (degudament alfarrassats, pesats i tastats) de cap verge sense prou teca nogensmenys encastada a l’ossamenta. Dormíem a l’establia – banalitats d’humiliació i llur revers: les obtuses rapsòdies a l’aberració de tota puresa, podies intercanviar-les, intercalar-les, i tot volia dir exactament el mateix. La boca tendeix al singlot – el sanglot hi és neuròtic, el badall hi és sa, la son necròtica, el son la mort. Narcolèptic, grotesc, afollant badalls. Per què trempar perfuntòriament, com ara? La repudií de la pitjor manera que sabia. Amb boca farinosa, plena de cucs de la farina, pintí-li nocives vinyetes d’imminent bogeria. Era descoratjador sentir-me, reptant-la escardalencament. Tret que res d’allò que deia volia dir. Se’m col·lapsa l’aflat en vociferants ambivalències. Punxada bufeta de vent d’on tota la pudor del meu pensament s’evaporà. Ella fugí, ombra qui silent sanglota. Respirí alleujat. Salvar algú per què? Perquè et sigui malson de tèrbol mirall qui t’escarneix, qui t’escarneix... qui... t’escarneix? Em repetiràs fins a la mort? Fins al fastig? Osta, collons! Osta!<br /><br><br><br><br><br /><br /></font></span></span></center></td></tr></tbody></table><p></p><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-60653632073246889192009-09-01T12:35:00.000-07:002009-09-01T12:39:05.608-07:0045. truita de nítols amb ferralla<blockquote><br /><p></p><br /><table border="1" bordercolor="#fff22f" BGCOLOR="#f2ffff" cellpadding="18" cellspacing="18" width="99%"> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <br /><td><br/> <p><center><font color="#111111"><br /><span style="font-size: 100%;"><span style="font-family: georgia;"> <br><br><br><br /><b>Tots fórem truita</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />Quan t’aixeques i baixes a ciutat<br><br />i te n’adones que els nazis de la nació enemiga tot ho han ocupat<br><br />amb cada lloc clau amb un beneit armat<br><br />i vas d’un cantó a l’altre esbalaït, ànima-esberlat<br><br />i camines amb molt de compte, gens esburbat<br><br />no fos cas que t’embarranquinessis o et fiquessis a cap mal costat<br><br />sentint-te tothora com tothom vigilat<br><br />i com més t’endinses pitjor esdevé<br><br />pertot arreu empès i humiliat<br><br />havent de fer rialletes als enemics més mesquins i pecs<br><br />fins que ja no et trobes l’infiltrat qui et diu: <i>et donaré<br><br />papers falsos, vine’m darrere</i><br><br />i hi vas, dissimuladament<br><br />tret que l’estació del funicular que fuig de la ciutat podrida<br><br />on entres avalat per l’infiltrat és tanmateix tan cafida<br><br />hi ha una gernació tan gran que ni gairebé no hi caps<br><br />i pitjor: hi perds de vista l’infiltrat<br><br />i en aquell instant arrenca el tren que puja a muntanya<br><br />lluny del femer envaït<br><br />per la rauxa induït hi puges abans les portes no espeteguin, tren atapeït<br><br />i ara dins, amb les teues ambigües mans d’escriptor<br><br />d’on qualque anell ara i adés en cau a cap mà llorda de possible delator<br><br />qui sobtadament emmudeix<br><br />ningú no acaba de saber si cal prendre’t per qui, si per nazi o per aliat<br><br />i vas prou allerat amunt i avall<br><br />i a cap indret de cap compartiment no trobes l’infiltrat<br><br />qui t’hauria proveït amb ficta documentació<br><br />fins que no et trobes al darrer vagó<br><br />on els monstres hom ha amuntegats...<br><br><br /><br />Rere el darrer vidre la muntanya s’esbiaixa vertiginosament<br><br />si el cable es trenqués<br><br />si el tren s’estimbés<br><br />quin terrabastall i quin desori no hi hauria<br><br />tots fórem al cor de la ciutat podrida<br><br />truita de sang i vidre i ferros rovellats<br><br />i veus en la teua imaginació llavors tota esperança feta miques<br><br />i et dius que déu-n’hi-do si són aleatoris els resultats<br><br />i amb quina facilitat s’estronca la llarga guerra que pronostiques<br><br />i s’escau llavors que a un dels monstres particularment fastigós<br><br />li vingui per vindre’t a emprenyar<br><br />sense pietat l’has de bastonejar<br><br />prou ets del qui creuen que al món no hi ha prou lloc<br><br />per a monstres ni per a malparits...<br><br><br /><br />El monstre caigut veus els altres monstres tirar-se-li damunt<br><br />n’hi ha un de gros molt repugnant<br><br />se li asseu a la cara<br><br />fins que no l’ha ofegat<br><br />les convulsions agòniques del caigut cagat<br><br />t’impel·leixen a desviar els ulls<br><br />a esguardar finestra enllà...<br><br><br /><br />Ara hi ha pins<br><br />el dia és clar.<br /><br /><br><br><br><br><br><br /></p><br /></td></span></span></font></center></tr></tbody></table><br /><p></p><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-5901801515042219342009-08-31T18:32:00.000-07:002009-08-31T18:34:41.463-07:0044. (enllestint) (dient-t'ho)<blockquote><br /> <br><br><br><br /><b>fets fets</b><br /><br><br><br><br><br /><br />hom<br><br />vol<br><br />bon<br><br />vol<br><br />pel<br><br />tot<br><br />i fer-ho<br><br />bé<br><br />i dir:<br><br /><i>doncs bé</i>.<br /><br><br><br /><br><br><br /></blockquote><br /><br /><br /><br /><blockquote><br /><br><br><br><br /><br /><b>credo</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />crec en els arbres<br><br />crec en les pedres llisquents vora l’aigua<br><br />crec en la cançó de la natura<br><br />crec en els ocells i llur ardidesa—<br><br><br /><br />crec en la beutat murrieria i tendresa de les femelles—<br><br><br /><br />en tot això crec<br><br />i en la victòria<br><br />i, morint-me, això m’enduc:<br><br />imatges sentors i sons fets<br><br />pels miracles de la contemporaneïtat—<br><br><br /><br />fonts vessants bolets<br><br />neus fruits tronades<br><br />insectes<br><br />colors<br><br />rebosts<br><br />jugades—<br><br><br /><br />llavors un darrer somriure<br><br />contra la malignitat de tot dolor<br><br />i au<br><br />cop de cap<br><br />i som-hi, fet. <br><br><br /><br><br><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-29301308911311232192009-08-30T13:42:00.000-07:002009-08-30T13:44:32.533-07:0043. Pertànyer al tot<blockquote><br /> <br><br><br><br /><br /><br /><b>Feina feta és lliçó d’amor</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br />Anava a fer cap a ca meua—<br><br />i, davant, em somriu i demana l’abellidora dona qui no conec que l’ajudi (i les seues sis o set xiquetes)<br><br />ara que es traslladen a les noves estances—<br><br><br /><br />Qui diria que no a cap deessa (per granada que fos)?—<br><br><br /><br />En acabat, dic a les minyones qui m’abraçaven:<br><br />—<i>Doncs no sabeu la satisfacció!</i><br><br><br /><br />I a l’avinent mestressa (llur mare llur mestra llur institutriu – no ho escateixc)<br><br />qui em petoneja molt agraïda perquè tot els ho endreçava amb els meus braços prou ferris:<br><br />—<i>No sabeu la satisfacció!</i><br><br><br /><br />És com quan era a casa la dona en acabat que ens casàrem—<br><br />i en aquella casa – llas! – ningú no hi netejava mai re (i no era perquè hi manqués pas gent)<br><br><br /><br />Cap de mos parents polítics no trobaven mai prou lleure per a acunçar i fer net—<br><br />i així la vaixella i les cassoles i els orons i topinets s’amuntegaven a les aigüeres<br><br />del pis de dalt de baix i del mig—<br><br />i la merda als canfelips—<br><br />i la brossa i el greixum pels terres de cuines i corredors—<br><br />i qui sap les polsegueres i brutícies als dormitoris, i—<br><br><br /><br />Així que em vaig dir: —<i>Per què no fas un cop de cap<br><br />lleixes un inspirat instant de banda els llibres<br><br />t’arregusses les mànigues i et fiques al tall?</i><br><br><br /><br />Dit i fet, ho netejava tot—<br><br />i les cuines relluïen de netes—<br><br />i els canfelips relluïen – i en podies ensumar sentors de benaurança i tot—<br><br />i en acabat havia banyats els belluguets – la quitxalla de tothom<br><br />i els havia fetes les truites i els cafès amb llet<br><br />i alhora els instruïa amb amenitat—<br><br />i tots plegats amb caretes d’angelets<br><br />amb ulls com taronges i bocabadadets—<br><br />i em sentien com m’exclamava: —<i>Ah la satisfacció!<br><br />No hi ha com tenir-ho tot sempre net—<br><br />I guaitar-t’ho llavors amb la més pregona felicitat—<br><br />Això és el deure acomplert – això, minyones i minyons, és viure, que no?—<br><br />Amb el panorama engrescador, omplidor, de veure-ho tot net i endreçat<br><br />amb la feina feta<br><br />com cal<br><br />respirant les darreres escorrialles del sabó canor—<br><br />i, fora, els ocells<br><br />els muricecs els cometes les llunes i mons – llurs bleixos, vibracions!—<br><br><br /><br />Pertanys!</i><br><br /><br><br><br><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-21585750837677648272009-06-29T12:48:00.000-07:002009-06-29T12:53:36.574-07:0042. zigzagueigs<blockquote><br /><br /><br /><br /><br /><b>(zigzagueigs de lluerts a la runa)</b><br /><br /><br /><br /><br /></blockquote><br /><br /><blockquote><br /><p></p><br /><table bgcolor="#f2ffff" border="1" bordercolor="#fff22f" cellpadding="18" cellspacing="18" width="99%"><br /><br /><tbody><tr><br /><br /><td><br /><p></p><center><span style="color:#111111;"><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:georgia;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>ocupat</b><br /><br /><br /><br />t’hi trobes la cambra sempre regirada<br /><br />– sense mètode ni motiu –<br /><br />misteriosament la casa sempre envaïda<br /><br />envaïda no saps mai per qui...<br /><br />per convidats de convidats de convidats de convidats...<br /><br /><br /><br />a casa seua hom<br /><br />s’hi troba estrany – incorrecte –<br /><br />les dones de la feina i tot et guaiten<br /><br />malament – hom doncs pren el mínim essencial<br /><br />de ço del seu, i butxaques opulents, fot el camp<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>fotent el camp del rusc infecte</b><br /><br /><br /><br /><br /><br />deliri de carcasses<br /><br />d’espectres ressonants<br /><br />de resilients anafilaxis<br /><br />de rèmores nimfòmanes<br /><br />de pèndols hesitants<br /><br />d’exuberants rèpliques<br /><br />de jutges hiperventilants<br /><br />de fòvees boiroses<br /><br />d’al·lucinacions<br /><br />de pluges<br /><br />i de fangs<br /><br /><br /><br />estrets foscs sinistres ruscs<br /><br />les ciutats<br /><br />cafides de paràsits<br /><br /><br /><br />i les clavegueres sempre curulles, embussades<br /><br /><br /><br />allerat, per caminets de selves i hortets<br /><br />lluny dels pistolers<br /><br />lluny d’oficines maletes passadissos vehicles sorolls<br /><br />lluny dels uniformes<br /><br /><br /><br />(<i>hi ha cap persona rere l’uniforme?<br /><br />mai!</i>)<br /><br /><br /><br />foscor lluent<br /><br /><br /><br />foscor lluent<br /><br />on el carrer es trenca<br /><br /><br /><br />on el carrer es trenca<br /><br />dos carrerons sorgeixen<br /><br /><br /><br />els lleus distesos<br /><br />veig sabates entre els reflexos de l’aparador<br /><br />espiant-hi doncs per a veure-hi la cara<br /><br />mes la cara (d’esbiaix) llegeix un matalàs secret<br /><br /><br /><br />llegidora de secrets de matalàs<br /><br />enamoradora noia<br /><br /><br /><br />tota taca t’hi és mal mesa, bronca<br /><br />tot sargit t’hi és inexpert<br /><br />tot pedaç tan fals!<br /><br /><br /><br />sospitosa doncs m’has descobert<br /><br />per això vinclava el cap<br /><br />i accelerava cap a l’eixida on comencés<br /><br />cap camp<br /><br />on respirar-hi, lleus allerats.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>què endur-me per a l’èxode</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />abans d’anar-me’n d’aqueixa casa ruïnosa<br /><br />perquè se n’emparin els successors<br /><br />potser valdria més que assagés d’arreglar<br /><br />tanta de bombeta morta<br /><br />d’endoll trastocat<br /><br />de corrent defallent<br /><br /><br /><br />s’hi trobaran altrament ben malament<br /><br /><br /><br />he rebuda d’estranquis la visita de la noieta<br /><br />qui sap els meus secrets<br /><br /><br /><br />la noieta qui tot i saber de mi tant<br /><br />tanmateix em cerca i pessigolleja<br /><br />sense mai però no haver-me donat res<br /><br /><br /><br />fent-me’n gruar rai<br /><br />dels seus esquers<br /><br /><br /><br />fent-me’n gruar i prou.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>vivíem muts</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />vivíem muts<br /><br />atemorits pel monstre<br /><br />qui de la corrupció capllevà<br /><br /><br /><br />vivíem muts<br /><br />i ningú no és tan eloqüent<br /><br />com qui no respon<br /><br /><br /><br />vivíem muts<br /><br />com si no hi fóssim<br /><br />i glatíem tanmateix per a veure<br /><br />la dissolució ulterior del monstre<br /><br />corromput<br /><br /><br /><br />per a damunt desbotar-hi<br /><br />la llau de tant d’aiguat<br /><br />que tot ho netegés.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>som-hi, fot-li’n, au</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />som-hi<br /><br />qui vol davallar de l’autobús?<br /><br />qui vol travessar el riu?<br /><br />qui vol pujar al cim més alt?<br /><br />qui vol assenyalar amb el dit<br /><br />ara que hi som<br /><br />tothom altri qui rau com un carallot<br /><br />als cims més baixos?<br /><br /><br /><br />qui vol riure encara més fort si hom entre nosaltres<br /><br />ens assenyala al nostre torn que som ausades nosaltres<br /><br />qui ens hem equivocats de cim?<br /><br />que de fet, llas, pujàvem justament al cim on<br /><br />calia sobretot no pujar?<br /><br /><br /><br />som-hi, desconfits, per què no ens beuríem gaiament<br /><br />l’utracuidança, per què no ens ficàvem l’arrogància<br /><br />a l’opulent butxaca i amb cara bledana no es tombàvem vers<br /><br />els llunyans ninots<br /><br />qui dalt els altres cims fan la viu-viu?<br /><br /><br /><br />som-hi, davalléssim<br /><br />al comellar serem els primers a reprendre l’autobús<br /><br />abans no esclati la tronada.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>risc de llau</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />“<i>risc de llau</i>” – hi diu<br /><br /><br /><br />i ens cauen davant tous de nus enfarinats<br /><br />excés d’humanitat qui ens assetjaria<br /><br /><br /><br />amb l’autobús passem-hi damunt<br /><br /><br /><br />uns quants de morts romanen<br /><br />enganxats als eixos de baix<br /><br /><br /><br />quan truqui la bòfia<br /><br />mentre netegem a raig de mànega<br /><br />el cul del vehicle gros<br /><br />agafem el gat<br /><br />emplastrem-lo als baixos de l’autobús<br /><br /><br /><br />gat escorxat – n’ensenyarem el cap a la bòfia<br /><br /><br /><br />ah amb quin deler no afegiríem els caps dels bòfies<br /><br />al cap del gat!<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>casa ruïnosa</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />els ascensors a la biorxa<br /><br />les inundacions<br /><br />les ventades<br /><br />tots els papers i talons qui s’envolen perduts<br /><br />o que l’aigua dissol<br /><br />irreversiblement.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>què direm altre que mai no res?</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />culpabilitzats?<br /><br />gens!<br /><br /><br /><br />culpabilitzats pel suïcidi d’altri?<br /><br />ens voleu fer riure?<br /><br />– prou feina tenim – som fusters – som jurats<br /><br />irrellevants – som testimonis sense ull ni veu<br /><br />som garneus neuròtics ultracuidats vells<br /><br /><br /><br />apreníem fa anys d’escardassar amb les dents<br /><br /><br /><br />ubics – com bocins de fusta duts pels corrents.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />~0~0~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>vells ubics com líquens en rocs</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />pouàrem el demà amb nua mà<br /><br />a dues mans hi nuàvem l’hàbil avui<br /><br />que s’esmuny com àvol ofidi<br /><br />als pous de l’oblit<br /><br /><br /><br />llavors buidàrem sense recances l’habitacle rònec<br /><br />l’endemà l’amarinaren nous inquilins<br /><br /><br /><br />els mateixos amorfs fluids prestatges<br /><br />de bell nou eren en derg, en cunç de batalla<br /><br />curosament escandits, confegits, estergits<br /><br />estesos com oriflames<br /><br />perquè els ulls els eixamoressin<br /><br /><br /><br />car tot vell és nou<br /><br />davall un altre Sol<br /><br /><br /><br />lluerts emergents<br /><br />aclucàvem els ulls<br /><br />a la foscor lluent<br /><br />on es trenca el carrer.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><p></p><br /></span></span></span></center></td></tr></tbody></table><br /><p></p><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-53860602755131954602009-05-06T10:28:00.000-07:002009-05-06T10:30:47.579-07:0041. Marors, Ulls, Lletres<blockquote><center><br /><br /><br><br><br><br /><b><br />Dues o tres coses encara més importants</b><br /><br><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>Lletres</b><br /><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br />En la grisor ambient,<br><br />car el món és una plana de paper amb ça i lla grops oblongs<br><br />i pertot, cel avall, lletres negres que constantment hi plouen,<br><br />hi plouen, doncs, com mosques, lletres.<br><br><br /><br />Per terra, com gotes, s’hi amunteguen lletres.<br><br><br /><br />A pancartes més pastoses que no la pròpia grisa atmosfera,<br><br />lletres s’hi encasten<br><br />que sempre diuen, segures, el què,<br><br />l’autèntic què de la qüestió,<br><br />l’autèntic què de la qüestió que els poses.<br><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><b>Marors</b><br /><br><br><br><br><br /><br />Mentre baixava les escales cap a la porta<br><br />on em semblava que trucaven,<br><br />aquest és el pet més llarg, sorollós i pudent<br><br />que mai no em feia a la vida.<br><br><br /><br />Per què tria mon pare, precisament llavors,<br><br />de tornar de les foscors resclosides de baix,<br><br />i, mentre obr la porta, pujar les escales ara massa densament fètides,<br><br />de tal manera que ni pot (no n’és capaç, s’hi ofega),<br><br />mentre, darrere la porta, al carrer, no hi ha ningú?<br><br><br /><br />Per què mon pare, tots aquests anys mort, tria avui<br><br />(aquest moment repugnant, el pitjor que mai no he tingut),<br><br />per a tornar a pujar de baix,<br><br />escales amunt,<br><br />on el meu pet feixugament roman,<br><br />com monstre a mig podrir qui en la pudor es rabeja?<br><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><b>Ulls</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br />Amb l’espasa li trec un ull,<br><br />i elegant me’n torn de bracet amb la damisel·la,<br><br />ara, pel meu acte ínclit, escrú, estrenu, ardit i justicier desagreujada,<br><br />alhora que qui l’escarní roman fet un parrac de sang i tendrums al racó.<br><br><br /><br />Me n’adon tanmateix que el seu ull solt, escús, contumeliosament pervers,<br><br />vermell, esbatanat, insolent,<br><br />del pescant estant,<br><br />el turmell m’escoseix de la bella dama...<br><br><br /><br />Ah, nou, més greu, insult!<br><br />Allò m’empoixevoleix pus encara!<br><br><br /><br />Amb l’espasa ara<br><br />li travessaré el cor, mesquí farcell de carnús d’insultador qui<br><br />al racó de l’església rònega s’arrepapava.<br><br /><br><br><br><br><br /><br /><br><br /><br /><br /><br /></center></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-9772650570524918162009-04-10T21:00:00.000-07:002009-04-10T21:09:41.676-07:0040. prou<blockquote><br /><div style="text-align: center;"><br /><b>enough</b><br /><br /><br /><br /><br />amb els tragins oblidava aquella dona<br />he sortit cuita-corrents a dur-li el beuratge promès<br />i l’he trobada sanglotant<br /><i>quina vagina fútil la meua</i> (em diu) <i>xorca baciva borda</i><br /><i>i per què ningú hauria doncs de servar-me a l’esment</i><br /><i>qui es persuadeix babau a socórrer la carn revinguda de l’amorfa</i><br />i s’insulta i m’insulta (i en sap<br />mots grollers a desdir<br />tret que n’estic molt acostumat).<br /><br /><br />és que era amb el rasclet recollint les fulles de davant la botiga<br />quan un cotxet se’m llença sobre<br />em manca la cama dreta per menys d’un centímetre<br />i llavors em sembla un cotxet fantasma: <i>no duu qui el meni?</i><br />mes m’he n’adon que hi ha un farcell amorf davant el volant<br />farcell amorf com si fos (qui sap) un sac de melons o síndries o carbasses<br />tret que a poc a poc la dona –<br />les seues popes, el seu ventre, les seues cuixes, el seu cap esborifat –<br />van situant-se si fa no fa a l’indret apropiat com ara al cos d’una dona<br />i em diu que la perdoni si de cas<br />que li acaben de fotre una multa i estava tota desil·lusionada desesperada sense esme<br />i que s’ha rebregada en aquest embalum amorf de dona sense ossos<br />perquè ha vist que (tanta d’injustícia al món)<br />res no valia la pena.<br /><br /><br />li he dit què voldria si un gotet de vi dolç per a pair l’esglai<br />i em diu que em si em plau amb aigua en té prou.<br /><br /><br />anava doncs a anar a la botiga a omplir-li’n un got<br />i he vist arribar l’autobús ple de quitxalla<br />tots s’han abalançats a la botiga<br />volien llet i panets i coca i formatge i xocolata<br />i he anat de bòlit una bona estona.<br /><br /><br />després he pujat al pis a ficar els bitllets grossos a la caixeta<br />i ha sortit mon pare del seu amagatall<br />vestit de senglar o de goril·la<br />i m’ha atacat perquè em vol fort com tots els seus altres fills.<br /><br /><br />m’ha batut i m’ha insultat amb insults i penjaments fats comparats<br />en acabat a els de la dona de baix.<br /><br /><br />magolat per la lluita extemporània he tornat a la botiga<br />i era al taulell somiant despert dilectes delictes<br />quan me n’he recordat que no duia a la dona qui cuidava aixafar-me amb el seu vehiclet<br />el got ara no me’n recordava si de vi o de llet.<br /><br /><br /><i>d’aigua d’aigua</i> (em deia cridant<br />i m’insultava a cor-què-vols)<br />on m’he posat a riure.<br /><br />empatolla’t en el ressentiment<br />cada bajanada que dius (pensava)<br />et revé amb retrunys de funeral.<br /><br /><br /><i>no us advé mai pruïja de pedra tosca</i> (que li deman)<br /><i>entrepà amanit amb llamps i bacteris?</i><br /><br />esquerpa em diu que no pas que l’ensarronaré<br />que sóc cofoi corc degenerat (un botiguer<br />de sina enfitada).<br /><br />aixec els ulls a la volta del cel<br /><i>esquerdada neu</i> (dic) <i>rebla’m el clau</i><br />i em trec la cigala i me li pix al got.<br /><br /><br />ens bevem allò i amb aquest pacte fugim ensems i enriolats<br />a veure món amb el cotxet que m’hauria mort<br />(incident a l’inici) no feia ni dues hores<br />si no hagués estat per aquell clotet providencial<br />on encar ahir la gent supersticiosa de la religió corrent<br />hi feien cap com pelegrins amargs a llençar-hi<br />en pagament de qualque miracle o aparició<br />monedes lluents (eren monedes falses de firetes)<br />(car tota religió és llautó).<br /><br />mon pare de plantígrad amb pèls eriçats d’indignació<br />em veu anar-me’n amb la caixeta robada<br />em llençaria dinamites nitroglicerines escandalitzat<br />tret que només ens llença fats penjaments.<br /><br /><br />al cel els trons i les agulles dels llamps<br />(que amanirien els bacteris qui feien niu als ulls espies de les pedres tosques)<br />el cotxet accelerava<br />espasmes de ressentiment sondrollaven el món<br />gargots mentals ens decoraven el paisatge nocturn.<br /><br /><br />mon pare trobarà al calaix del taulell<br />per tota riquesa només una nota on hi diu “enough”<br />que la ràbia li faci estavellar-ho tot al vidre de la porta<br />que anyocs de vidre foradin ninetes d’infants goluts<br />qui entren ensems en marabunta d’autobús merder.<br /><br /><br />que un cicló se’ns endugui a visitar noves pols<br /><i>enough enough</i> prou.<br /><br /></div><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-46260268086329270502009-04-01T08:34:00.000-07:002009-04-01T08:37:30.126-07:0039. argents vius els nus infants escàpols<blockquote> <br><br><br><br /><br /><br /><b>Argents vius sota els llamps els infants escàpols</b><br /><br><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br />Com diablons nus sota la tempesta<br><br />escapeu-vos de nits quan encar sou nyecs<br><br />i a la llum dels llamps entre vents i pluges<br><br />recacegéssiu els fets de l’univers<br><br><br /><br />Car re altre no val la pena<br><br><br /><br />Pugéssiu a les muntanyes de serradures<br><br />de tot l’art del món<br><br />correguéssiu alleradament damunt la pols<br><br />de totes les escultures les cendres<br><br />de tots els llibres els blans estellicons<br> <br />d’instruments i films...<br><br><br /><br />Per a poder parlar dels secrets<br><br />a l’altra banda dels amuntegaments<br> <br />amb els savis qui moriren<br><br />i ara en la mort<br><br />recacegen millor.<br /><br><br><br><br><br><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-85409000215604291052009-02-28T18:50:00.000-08:002009-02-28T18:52:08.651-08:0038. escita cuirassat<br><br><br /><blockquote> <br><br><br><br /><br><br /><b>escita amb cuirassa fent espetegar llumins als esperons</b><br /><br /><br><br><br><br><br><br /><br /><br />no danses el minuet per causa dels ulls de poll<br><br />la difícil guarició et malmet l’idil·li<br><br />fenòmens de llumí enigmàtic t’empudeguen l’ull<br><br />a ritmes que t’esperonen a ésser encara més higiènic<br><br><br /><br />t’ocupes del teu nas tot i que ningú no t’aviï o atiï<br><br />a ocupar-te’n: <i>ocupa’t del teu nas!</i> és l’únic mot que sempre<br><br />has obeït – <i>què collons deus voldre ara? quin puu no et pruu prou?</i><br><br />d’ençà de petit que hi ets de massa<br><br><br /><br />i ara te’n vas amb els diamants a la butxaca<br><br><br /><br />damunt la sinistra neu negra el vol opulent<br><br />dels teus peus mercurials<br><br><br /><br />fas vots perquè les teranyines de la boira<br><br />aviat hagin aviat als mortífers soterranis del clavegueram<br><br />l’ombra del teu pas d’espectre justament atraçat<br><br />als indrets on les gaubances són anònimes<br><br><br /><br />l’únic que mai t’ha feta vergonya és la brutícia<br><br><br /><br />t’assumeixes escita lliscadís per les galeries que minen la vila<br><br><br /><br />vols gallinacis emprenen els monstres que se t’esbarrien<br><br />quan amb braó i fuet t’esbraves pel contaminat rebost<br><br />on el fang immund dels colltorts és atroç obscenitat<br><br />que palesament se’t desglaça perquè conscient en siguis<br><br><br /> <br />ara has vista novella espècie de puteria:<br><br />als carcanyols de les portes que viren cap a l’indret<br><br />on acoltellaràs l’oceà<br><br />hi han relleus d’ansiosos camandulaires venent a mans besades<br><br />merda: record de les catacumbes<br><br><br /><br />les sinuositats fineixen quan en una exhalació<br><br />descens cap al fons on l’espectre lluminós et fa tant de goig<br><br><br /><br />t’escaguitxes escamarlat que l’aigua et netegi<br><br />no fas l’estrabul·lat ni t’ensopegues amb els xinyells<br><br />nedes silent fins a les aigües impol·lutes<br><br><br /><br />la cuirassa era d’engrut pudent<br><br><br /><br />nu només duus els diamants al clos de cada mà<br><br><br /><br />folles fembres amb els melics enlaire perceps<br><br />no pas delators a l’aguait ni eixarreïts bertrols de bòfia<br><br><br /><br />platja de sanatori<br><br />arec afegeix-t’hi<br><br />abraça les emmorfinades femelles<br><br />nus en nus davall les nuus<br><br><br /><br />tens aptitud per a la riquesa <br><br />digues amb aire desmenjat: <i>em lleu adesiara<br><br />de vindre-hi a raure</i><br><br><br /><br />flagells de dol em confegeixen escandeixen<br><br />obsedides cançonetes de qui les corxeres són<br><br />mortals alçaprems que m’obren els ulls a la terror del maipús<br><br><br /><br />badallaran les deesses<br><br><br /><br />damunt la sorra lluny<br><br />els escurçons aniran endavant<br><br />endavant <br><br />endavant<br><br />ballant llur minuets<br><br><br /><br />el rum-rum minvarà<br><br><br /><br />el refrec de les onades mai.<br><br><br><br><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-16611640790008461132009-01-27T22:23:00.000-08:002009-01-27T22:25:44.934-08:0037. naturalment indemnitzat<br><br><br /><blockquote><br /><br><br><br><br /><br /><br /><b>Intacte</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br />sembleu carrinclones damisel·les d’honor en boldró homogeni<br><br />vosaltres, tots els rudes mascles qui us repengeu a la barra del cafè.<br><br><br /><br />per la finestra que a tall de mirall hi teniu darrere les lleixes d’ampolles<br><br />hi veig les ruïnes cremades de l’escabrós edifici dels tallers<br><br />on hom confegia adés el diari que us criticava el poder.<br><br><br /><br /><i>com es deia el diari</i>, vaig demanant, sense fer gens d’enrenou<br><br /><i>com es deia<br><br />com es deia el diari?</i><br><br><br /><br />tots preteneu mai no haver sentit a dir-ne re<br><br /><i>quin diari?<br><br />quin diari?</i><br><br><br /><br />i tanmateix tots els rudes mascles, les homogènies damisel·les d’honor<br><br />d’unes noces de disgust, prou pertanyeu al poblet.<br><br><br /><br />un em diu finalment que <i>encara prendré mal</i><br><br />i li dic doncs que s’enganya<br><br /><i>que sempre de les condicions més difícils<br><br />n’ixc indemne</i>.<br><br><br /><br /><i>i ara vigileu</i>, faig, amb un dit monitori, <i>que veig al cel la foscor<br><br />i les bromes porten aigua</i>.<br><br><br /><br />i efectivament he anat a pleret fins al capdamunt del tuc<br><br />i a baix tost hi és tot riuada.<br><br><br /><br />torrentada abrupta que tot s’ho enduu<br><br />i veig també que tots plegats us equivoqueu de viarany<br><br />i que aneu a parar, clavegueram avall, peristàltics<br><br />prepòsters, a la biorxa, a mar.<br><br><br /><br />ara intacte, tombava l’esguard devers les ruïnes<br><br />on com en garbell o en xarxa alguns s’encallaven, farnats.<br><br><br /><br />les distàncies són sempre per a mi apamables<br><br />àdhuc sebollides en esborradora aigua<br><br />essencialment pel fet que sé<br><br />nodrir-me<br><br />de qualsevol cosa.<br><br><br /><br />tot ho tinc doncs pagat<br><br />naturalment indemnitzat.<br><br><br /><br />els viatges em són sempre profitosos<br><br />el cervell fet un nus que llavors es desfà en troballes inoïdes, ca?<br><br><br /><br />tot hi era negre i rosa, com un cony, i m’hi enfonsava<br><br />amb els dits dúctils i untats.<br><br><br /><br />n’emergiré, seriós, lleugerament enformatjat.<br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-41052533709101161042008-12-12T11:51:00.000-08:002008-12-12T11:55:30.864-08:0036. maquinetes espatllades<br><br><br /><blockquote><br /><br><br><br><br /><b>perdent, anar perdent és el que toca mentre als afores la fosca va embolicant-ho tot</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br />he espatllada a dretcient la maquineta de fer poemes<br><br />l’he omplerta de gargots<br><br />la tinta ho anava empastifant tot<br><br />el líquid, l’aigüeta on les lletres que farien els mots hi suraven<br><br />o nedaven com peixets, és ara tota bruta<br><br />i se n’escola per les juntures de la maquineta malcollada...<br><br><br /><br />abans o després m’ha deguda caure<br><br />veig que bon tros dels cargols estan mig descargolats<br><br />faig com qui gens convençut voldria tornar a collar-los<br><br />no, no la recobraré pas<br><br />tots el peixets confusos, moribunds...<br><br><br /><br />la minva de facultats<br><br />no és solament als dits i llur traça<br><br />és també entre els engranatges i coixinets<br><br />(esquimats, enferritjats...)<br><br />de la maquineta sensorial fent xup-xup<br><br />sota aquest pansit apedaçat estrenyecaps groguenc...<br><br><br><br /><br /><br />la família em convida fora<br><br />viatgem (per a eixorivir-me?) a la ciutat nadiua<br><br />nadiua meua<br><br />i hauria d’ésser doncs qui s’hi reconeix millor<br><br />i nogensmenys re no reconec<br><br />m’hi reconec pitjor...<br><br><br /><br />de seguida m’he deseixit del grup<br><br />no sé anar mai en boldró<br><br />no puc pensar prou bé entre la xerrameca<br><br />i no vull tampoc que ningú se n’adoni que hi sóc<br><br />(potser segurament que hi sóc de massa)<br><br />i ara, és clar, m’he perdut<br><br />per la ciutat nadiua<br><br />hi sóc en tot l’estrany – no reconeixent ningú<br><br />per ningú reconegut...<br><br><br /><br />tothom, la gentada en voluda, fent cua a un lloc o altre<br><br />mes mai no faig cua enlloc<br><br />no sóc dels qui fan cua<br><br />m’estim més de pairar-me’n<br><br />quedar-me’n sense, res no és essencial<br><br />deixeu-me doncs anar<br><br />no és que vulgui cremar cua<br><br />és que per a anar a l’altre cantó<br><br />he de passar entre vós<br><br />trist atapeïment per a veure ni sentir quin pallassot...?<br><br><br /><br />massa de gent pertot<br><br />massa de gent novella, d’on han sortit?<br><br />i sobretot gent d’enjondre<br><br />quina cafetera russa...!<br><br><br /><br />només un boig damunt una garangola plena de deixalles...<br><br />i, ara que em fonc, a l’altra banda d’avinguda<br><br />on la gent hi és tan escarsa<br><br />una captaire esparracada...<br><br />recorden el mateix poema<br><br />meu<br><br />que tant l’un com l’altre diuen mal dit...<br><br><br /><br />tot i que aquest parell són (i és d’agrair!)<br><br />dels qui no tenen cap oïdor<br><br />ningú fent cua per a escoltar-se’ls...<br><br><br /><br />sol estrany perdut i fosc<br><br />i el telèfon de butxaca que no té la bona comunicació<br><br />no truca ningú qui conec<br><br />agafa, si a les palpentes hi toc les tecles<br><br />una altra banal ràdio alemanya<br><br />no truca doncs enlloc<br><br />a part que no veig gens bé què faig<br><br />a poca llum i amb les ulleres perdudes...<br><br><br /><br />sense ulleres no arreglaré doncs mai tampoc<br><br />aquesta màquina de trucar<br><br />llencem-la a qualsevol bocoi com la de fer poemes...<br><br><br /><br />i els topants<br><br />els fluctuants topants<br><br />per on passava de petit<br><br />els fluctuants topants envaïts per excrescències<br><br />gairebé irrecognoscibles<br><br />i ja no sé ni tornar-me’n...<br><br><br /><br />he perdut els meus<br><br />(si mai tenia ningú, els he perduts)<br><br />absent de la ciutat nadiua<br><br />havia anat perdent els vells<br><br />en ecos que s’aprimen fins a la nul·litat...<br><br><br /><br />ara, a la ciutat nadiua, estranya del tot<br><br />es veu que<br><br />també<br><br />hi perdia els nous...<br><br /><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-16558324208167486842008-11-06T00:44:00.000-08:002008-11-06T00:48:44.816-08:0035. sang blanca<br><br><br><br /><blockquote><br><br><br><br /><b>Per l’osca al coll al conill penjat la sang li degota</b> <br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br />M’havia finalment rasos o raguts barba i cabells<br><br />i semblava doncs ara talment pollastre plomat,<br><br />gat espellat,<br><br />titella rònec.<br><br><br /><br />Tot fastiguejat de mi mateix, li dic a la meua dona:<br><br />“Això sóc, nu, un espantall sense roba.<br><br />Prou veig per la teua expressió que coincidim en això:<br><br />en el fàstic que tant et faig a tu com a mi mateix me’n faig;<br><br />vull tornar-me’n, sol, com als anys d’on, perquè era jove i devot de tu,<br><br />longànime així em premiares: redimint-me,<br><br />traient-me del forat de mala mort i fent-me veure desfiles de món.<br><br />Tret que ara ja en tinc prou. Tornaré al mateix sostremort,<br><br />a estossegar-hi, a bullir-m’hi l’arròs,<br><br />a pudir-hi al mateix resclum dels quatre llibres que hi tinc,<br><br />a gratar-m’hi a l’eixarreïda pell la pruïja i la pegadella,<br><br />i a reprendre-hi tot plegat aquelles enyorades habituds:<br><br />pelant-me-la desmenjadament,<br><br />i això sí, sobretot, fent tot el sant dia poemes.”<br><br><br /><br />Branda que no el seu cap vivaç i feréstec, i em diu:<br><br />“Mes m’has d’estintolar; m’has de sostindre;<br><br />aquest era el tracte, a despit de tot.”<br><br><br /><br />Li dic: “Oh, la recança! Folla fores quan no acceptares<br><br />qualcuna de les proposicions de tos amants<br><br />i no em jaquies llavors, esbotzegat com ròssa massa usada!<br><br />Te’n recordes quan esbufegat prenia les trucades<br><br />dels teus amants quan no érets a casa,<br><br />i, en pic tornaves, et deia: <i>en Tal o en Tal Altre<br><br />ha trucat<br><br />que t’espera a aquell hotelet que sabeu, o a sa casa</i>?<br><br />Recordes que em vas dir que alguns<br><br />et volien per a ells tot sols, sense mi empudegant,<br><br />tot i que no empudegava gens, complícit, cuguç, complagut,<br><br />àdhuc bavós<br><br />quan et dignaves a fer-me’n, dels vostres embats, cinc cèntims;<br><br />ah, i quan em deies com s’ho feien cada matí,<br><br />com homes de veritat, dius, sovint semblants a l’heroic zero-zero-set i tot<br><br />(i tu i ells tanta de familiaritat! de picant intimitat!)<br><br />amb quina mirífica mestria es raïen la barba<br><br />(i esmentar-ho sol t’humitejava el canó),<br><br />com eren homes de veritat, com eren homes de veritat...<br><br />brandeixen sense por els raors<br><br />(deies rient-te’n part dessota el nas, deies sobergament i sorneguera)<br><br />com brandeixen d’altres objectes punxeguts i roms<br><br />(no pas com jo, faldilletes acollonidet,<br><br />frèvol ans insignificant poeta de l’esventada ment),<br><br />i em deixaves esmeperdut quan bocabadadament descrivies<br><br />si en sabien, en allò com en tot,<br><br />com es mudaven i llençaven propines als cambrers<br><br />i feien anar de bòlit a fàmuls i pixatinters,<br><br />o si mai calia àdhuc cardaven qualque mastegot<br><br />(em queien les llàgrimes d’empetitiment)<br><br />fins que sense engaltar-les etzibaves,<br><br />ah amb aquell erotiquíssim somriure maliciós,<br><br />els esgarrifosos detalls de com te l’endinyaven part davant i part darrere<br><br />(<i>i sense demanar permís!</i> insisties)<br><br />(permís que si mai gos demanar-lo mai no obtinc)<br><br />recordes com m’ho deies doncs, que en Dallonses o en Daixonses<br><br />t’havia demanada per a ell tot sol,<br><br />mes que dubtaves perquè trobaves que així com ho teníem<br><br />ja ho teníem belleu prou bé,<br><br />i llavors sobretot, és clar, comptant que jo prenia tanta bona cura de la canalla,<br><br />per què esvalotar el galliner?<br><br />Bé, ara la canalla ha fugit,<br><br />i jo, més moribund que no mai, sense gaire sang,<br><br />i amb la poca sang romasa pobra i inerme, empitjorint,<br><br />potser m’abelliria de retirar-me a un raconet<br><br />com es retira la feristela nafrada o malalta.<br><br />Què me’n dius dels teus amants corrents?<br><br />Cap qui piqués? Algun t’agafava? O és massa tard?<br><br />L’ham massa esmussat? L’esquer menys responsiu?”<br><br><br /><br />“No em fotràs pas”, que em diu,<br><br />“et vull a tu; encar fregues amb prou briu els fogons,<br><br />saps estendre la roba,<br><br />bullir la verdura, comprar els queviures, pagar els rebuts,<br><br />obres amb cortesia la porta i blegues prou bé les flassades quan fas el llit,<br><br />em repeteixes acuradament els missatges rebuts si no hi sóc<br><br />i al capdavall, tot i que xuclat, no estàs xuclat del tot;<br><br />i verdeta i roseta sí,<br><br />mes blanca del tot encar no:<br><br /><i>encar no tens la sang del tot tota blanca, no</i>.”<br /><br><br><br><br><br /><br /><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7467645731168824470.post-78889858781983865642008-10-15T12:23:00.000-07:002008-10-15T12:25:53.993-07:0034. relliscós entre brees sense lluna<br><br><br /><blockquote><br><br /><br><br /><br /><b>com tritó il·lunadament</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br />agafàrem el cotxe a la nit<br><br />i al pàrquing dels magatzems buits<br><br />hi anàrem a rembre un trineu i un carretó<br><br />que havíem subtilment ficat a banda durant el jorn<br><br><br /><br />els carregàrem darrere<br><br />ens espolsàrem les mans del fang sec<br><br />i llavors ens atapeírem als seients<br><br />i força eufòrics ara ens arribàrem fins al centre<br><br><br /><br />mentre ells se n’anaven al cafè<br><br />a xerrar-hi amb les famílies<br><br />jo me n’aní a xafardejar entre les tendetes<br><br />especialment el carreronet amb les llibreries de vell<br><br />no podia comprar cap llibre<br><br /><i>i n’hi havia de bons!</i><br><br />tots eren massa cars pel que duia a la butxaca<br><br />(com sempre pràcticament no re)<br><br><br /><br />després de fer-la petar una mica<br><br />en una cantonada amb uns coneguts<br><br />qui hi fumaven i hi discutien de futbol i de política<br><br />xano-xano en la foscor <br><br />me’n tornava cap a casa<br><br><br /><br />abans d’obrir la porta<br><br />he feta espetegar una pixarrada al jardí<br><br><br /><br />llavors<br><br />dins<br><br />mentre a baix em rentava les mans i la cara<br><br />m’ha semblat sentir soroll a dalt<br><br />o a les escales<br><br><br /><br />he cridat<br><br /><i>qui hi ha qui hi ha?<br><br />ja heu tornat?</i><br><br><br /><br />cap contesta<br><br><br /><br />allò era estrany<br><br />i m’he temut que no fos cap lladre<br><br><br /><br /><i>justa la fusta!</i><br><br />rere una columna de l’escala<br><br />allí hi apareix sobtadament el lladre<br><br><br /><br /><i>què hi fots?</i><br><br />li dic somrient perquè sé que tinc l’excusa<br><br />de fer’l malbé si vull<br><br /><i>les lleis de la propietat bé m’emparen!</i><br><br><br /><br />mes llavors pitjor<br><br />un altre<br><br />i un altre i un altre<br><br />surten darrere el primer<br><br />cinc lladres armats contra meu<br><br><br /><br />no tinc gaire marge de maniobra ara<br><br />encara somric però<br><br />car qui té dret a matar’ls sóc jo<br><br />tot i que cal reconèixer que<br><br />la probabilitat que ells em matin sense permís<br><br />és més grossa que no pas<br><br />la meua de matar’ls amb llicència i vistiplau<br><br />de la societat<br><br><br /><br />havia obert silentment el ganivet a la butxaca<br><br />i de sobte el vaig llençar al cor del primer lladre<br><br />era lleig i degenerat com tots<br><br />i fràgil<br><br />fàcil d’atuir o de pelar<br><br />i aquest precisament tan blancot<br><br />gairebé albí<br><br />i ple de cicatrius i llúpies i brians<br><br />amb uns ulls blaus molt penetrants<br><br />això també<br><br><br /><br />es va enfonsar<br><br />mentre els altres quatre disparaven<br><br />amb llurs pistoles ensems i a betzef<br><br><br /><br />immediatament m’havia amagat<br><br />de seguida havia provocat un curtcircuit<br><br />i em movia lleuger i callat com peix de foscor<br><br />(és clar<br><br />érem al soterrani i qui se’l coneix millor?)<br><br><br /><br />a més<br><br />sabia on el coronel hi havia enfonyada<br><br />una pistola<br><br />(l’únic que al cap de tants d’anys<br><br />devia estar enferritjada)<br><br><br /><br />tanmateix rai<br><br />no em va caldre espantar-los-en<br><br />els sentia fugir en la nit<br><br />aviant xisclets aliens<br><br />de conill<br><br />i en porreta<br><br />sense botí<br><br />ni arrossegant llur mort<br><br><br /><br /><i>el mort?</i><br><br />ah sí<br><br />el sebollírem més tard al jardí<br><br />sota les pixarrades.<br /><br /><br><br><br><br><br><br /></blockquote>Qlar Qrimhttp://www.blogger.com/profile/06945081307246401939noreply@blogger.com0