l'ilerget qui abuixint ensinistra els huracans

Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)

les nostres obres mestres, vós

  • http://archive.org/details/@cr_morell/
  • 20071003

    5. si diuen "pel pop ple" se n'omplen el pap - de gens sanes paperinades








    Bestiari de buròcrates qui popen de mamella tuixegosa o xorca








    Perquè és un elefant

    Sempre l’hi veurem, davant.



    (I així diu hom la retronxa

    Amb cada tronxo qui estronxa:)

    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Perquè sóc una formiga

    Faig-li, a la galta, de piga.



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Perquè sóc, esquerp, la serp

    Cap per avall poso’m perp-

    Pendicular i, doncs, li sóc

    L’altra trompa amb molt de moc.



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Cap altre atot que fiblar’l

    Perquè vulgo dur’ns on cal.



    Fluixpunxem-lo a raig qui put,

    Amorrats tots al mamut.



    Quiti de remçó, remut,

    Tothom s’hi afegeix, retut.



    Que no s’aturo l’aixeta

    Ni s’encallo la bragueta,

    I el món corr en bicicleta.



    Cada encet erogatori,

    Hom s’hi rabeja amb desori,

    Paràsits de purgatori.



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Canó de la font purgant,

    Som-hi endollats i endollant.



    Lliurement maméssim-hi,

    Adu copròfags, com vi.



    Part de mugró, de sés, de vit,

    Xuclaencastats jorn i nit.



    Llavis ferms al trau qui vessa

    Xerri, foira, llufa i vessa.



    Llepem la gàrgola tipa:

    Fluix d’uix, sucs d’esquers, i tripa.



    On l’hem fiçada els meus xumen

    Amb fal·lera d’energumen.



    Com xarel·lo pel broc prim

    Xerriquem-ne el regalim.



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Perquè si esdevinc cuïc

    No li pic sinó al melic;

    O, si rantell, el clatell;

    I, mosquit, a pit i dit.



    Puça i lluç, a tall i llos:

    Xi de xitxí al pinyol.

    Ai quin mal pateix l’estol

    Si badem gaire amb la tos!



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Perquè sóc microbi brut

    Me li fic per tot embut.



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Perquè esgarip com un gall,

    Si no llisc en cap gargall,

    Em veureu muntant-li el cap

    On, si el nafr: esparadrap.



    Boldró de pugó burxaire,

    Pertinaç, sucrecagaire
    .



    Finalment, sant elefant,

    Fotrem goig, si cau de cul…

    Malament rai, car pel fet

    Que és davant, sant elefant,

    Caure de cul fot ben nul

    Tot benifet d’anar dret

    O adu assegut - viatjant

    Engabiat de fosca ombra.



    Entre els escombrats sens nombre,

    D’ombra molt fosca d’escombra,

    D’ombra fosca viatjant,

    D’ombra fosca d’elefant.








    dins l'opuscle pus:

    amunt i avall, sóc n'

    La meva foto
    Lleida, Països Catalans
    qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.