l'ilerget qui abuixint ensinistra els huracans

Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)

les nostres obres mestres, vós

  • http://archive.org/details/@cr_morell/
  • 20080924

    31. Set estrofes amb catàstrofe













    Trets astorats pels tasts hipnòtics; les sentors marítimes; les visions d’estanys amb granotes; els tactes de sedes i goles... [Set estrofes amb catàstrofe.]









    1

    Com qui es corda la sabata

    Alça-te’m la batata

    On t’urparà la gata

    Qui traus per daus barata.





    2

    Oh adorable puta

    Qui sacses ma batuta

    Mentre ton cony de jute

    Contagi a l’ull m’esputa.





    3

    Oh estopenc pa de pita

    Ta vagina petita

    Pren allò que hom li gita

    (Ni en té por ni es despita).





    4

    Oh foradet qui es peta

    Prou cal ésser poeta

    Per a tractar’t d’aixeta

    D’on ix dolça crispeta.





    5

    Qui no en beu, d’eixa bóta

    Perd l’esperança tota

    (Fiquem-lo al gota a gota

    El cor no li rebota).





    6

    No hi ficaré la pota

    No faré tal patota

    Ample el xap ja s’escota

    La bossa se’m desbota.





    7

    Oh bassa doncs repleta

    S’eixampla com bateta

    Samaruga rogeta:

    Pler n’estrebes, com veta.






    – – – – – –






    Oh puta qui esputa

    Oh beata amb batuta

    Oh batata amb crispeta

    Oh foradet qui es peta...





    [D’empal·lidits espècimens

    Put el pot del poeta

    D’empalats verms, de pèssimes

    Larves, si el branc no espleta.]










    dins l'opuscle pus:

    amunt i avall, sóc n'

    La meva foto
    Lleida, Països Catalans
    qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.