52. ara que m'he mort

ara que m'he mort







ara que m'he mort

i els cucs se'm mengen

o se'm menja el foc

somric al foc

somric als cucs



car abans d'anar-me'n

aprenguí a somriure

aprenguí a dir ep

a totdéu



aprenguí a viure

amb tot allò qui fos

si fa no fa viu

i no se'm volgués menjar

de viu en viu

mentre fóra viu



somriguí finalment al gos

i als brutals

i llurs bramuls

somriguí a cada soroll

i contratemps

a cada pudor

a cada maltempsada

a cada inconvenient

a cada nyap

i tap



i si he anat

(cada dia pus)

semblant un nap



un nap qui va perdent

suc i ja put



tant se valia



car per a això hi som

per a podrir'ns-hi

fer'ns-hi malbé

perdent el suc

passats

pudint

macats

sens remei

esdevinguts tot lloques

i sabaters



he pertangut

(em dic)

hi fui



integrat del tot

desintegrat

integraré el tot



de l'ombra

a l'ombra

i bona nit



i els dic

i agraït

tots els qui em fóreu

àtoms o ions

brins o brenys

brosses o corpuscles



al capdavall somriguérem

ca

això rai



au res doncs

torneu's-en

al tot



quin gros privilegi

entre tots

els qui ens hem estat

al mateix capoll

tanmateix doncs

d'haver adu estat gaire



d'haver adu viscut gaire

d'haver somrigut gens



joiosos al capdavall

d'haver mai estat inclosos

al mateix ball sens fre

ni mesura ni raó



perduts i retrobats

i ara perdent'ns-e de bell nou

en ombres rutilants

d'oldanes totalitats

qui col·lideixen

sense que ningú

mai pugui tampoc

alterar-s'hi el fat

ni menys mai treure'n

l'entrellat