l'ilerget qui abuixint ensinistra els huracans

Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)

les nostres obres mestres, vós

  • http://archive.org/details/@cr_morell/
  • 20080615

    28. Una petita debilitat : volia ficar el seu retrat



    simi nu amb balladora


    el simi?
    va nu sota el vestit que és tota la identitat que té
    així sota els cassigalls la pell

    i ella?

    va nua sota el vestit que és tota la identitat que té
    d'aqueixa manera sota els cassigalls la pell

    sota la pell el cos
    per la pell ambdós embolicats

    i llurs individualitats d'individus?

    cada sardina al tou de sardines és un individu
    i en una llauna quantes en caben d'enllaunades?
    per aventura tres o més - fins a catorze o quinze, qui sap

    depèn és clar de la mida de la llauna

    mes sota la pell variada del verat o la sardina
    l'individu es manifesta
    i si us n'adoneu només és verat o sardina per la pell adient
    que duu
    car si en duia una altra...
    si duia pell de lleó
    fóra un lleó...
    pell de persona
    persona
    etc...

    per xo hom es vesteix
    perquè cascú - o quasi- vol ésser un individu
    un individu individualitzat amb una individualitat
    a això l'ensinistren...

    deu haver-hi qualque avantatge per a la supervivècia
    de l'espècie
    etc...

    mes tot és decepció: falsedat
    car els cassigalls com la pell només amaguen carn
    i els pecats de la carn...

    ah els pecats de la carn!

    no el jaquien viure
    en cometia àdhuc de diürns!

    mes la memòria pas que és lletja...

    diu, melangiós, amb dolç enyor: me'n...
    me'n record del meu cul blau...

    era com l'eclipsi de qualque Solell pus poderós encar!

    això volia...
    això volia fer...
    volia ficar aqueix dibuix
    que li feren quan era jove
    i el verriny no el jaquia viure...

    per sort
    (mes sempre ha estat sortós amb la balladora)
    per bolla
    (mes sempre ha set bollut amb la balladora
    car "qui és banyut és bollut")
    per sort
    ara s'ha fet vell
    i els pecats de la carn
    l'hi porten fluixa...



    dins l'opuscle pus:

    amunt i avall, sóc n'

    La meva foto
    Lleida, Països Catalans
    qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.