som ombres
som ombres
que ens desfem
en la nit
com un peix de foscor
m’abelleix de moure-m’hi
dins la nit
i descobrir-hi
que sota els llivells d’alta complexitat
que la llum ens pretenia fer veure
de fet
hi rau la facilitat
hi rau la simplicitat
del dau damunt el dau
i el dau al dau
tot tant palès!
tantes de veritats que només la nítida
serenor de la nit escateix!
sense la façana opaca del cos
les ombres ja no menten
tot esdevé fàcilment entès
(i mai
no n’hi havia
per a tant)
les aparences estrafolles s’han foses
en la negror
la claror ho enfosqueix tot
i com més clar més fosc
escates vibràtils
efímers llambreigs
petits miralleigs
imperceptibles vibracions
les nostres lleugeres cogitacions
d’ombres que en desfer-s’hi
esdevenen indistintes argamasses
que enllefiscarien
llimutjaven
o envernissen
(fugisseres traces)
els daus de la nit.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20081013
33. peix de foscor dins la nit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada