escita amb cuirassa fent espetegar llumins als esperons
no danses el minuet per causa dels ulls de poll
la difícil guarició et malmet l’idil·li
fenòmens de llumí enigmàtic t’empudeguen l’ull
a ritmes que t’esperonen a ésser encara més higiènic
t’ocupes del teu nas tot i que ningú no t’aviï o atiï
a ocupar-te’n: ocupa’t del teu nas! és l’únic mot que sempre
has obeït – què collons deus voldre ara? quin puu no et pruu prou?
d’ençà de petit que hi ets de massa
i ara te’n vas amb els diamants a la butxaca
damunt la sinistra neu negra el vol opulent
dels teus peus mercurials
fas vots perquè les teranyines de la boira
aviat hagin aviat als mortífers soterranis del clavegueram
l’ombra del teu pas d’espectre justament atraçat
als indrets on les gaubances són anònimes
l’únic que mai t’ha feta vergonya és la brutícia
t’assumeixes escita lliscadís per les galeries que minen la vila
vols gallinacis emprenen els monstres que se t’esbarrien
quan amb braó i fuet t’esbraves pel contaminat rebost
on el fang immund dels colltorts és atroç obscenitat
que palesament se’t desglaça perquè conscient en siguis
ara has vista novella espècie de puteria:
als carcanyols de les portes que viren cap a l’indret
on acoltellaràs l’oceà
hi han relleus d’ansiosos camandulaires venent a mans besades
merda: record de les catacumbes
les sinuositats fineixen quan en una exhalació
descens cap al fons on l’espectre lluminós et fa tant de goig
t’escaguitxes escamarlat que l’aigua et netegi
no fas l’estrabul·lat ni t’ensopegues amb els xinyells
nedes silent fins a les aigües impol·lutes
la cuirassa era d’engrut pudent
nu només duus els diamants al clos de cada mà
folles fembres amb els melics enlaire perceps
no pas delators a l’aguait ni eixarreïts bertrols de bòfia
platja de sanatori
arec afegeix-t’hi
abraça les emmorfinades femelles
nus en nus davall les nuus
tens aptitud per a la riquesa
digues amb aire desmenjat: em lleu adesiara
de vindre-hi a raure
flagells de dol em confegeixen escandeixen
obsedides cançonetes de qui les corxeres són
mortals alçaprems que m’obren els ulls a la terror del maipús
badallaran les deesses
damunt la sorra lluny
els escurçons aniran endavant
endavant
endavant
ballant llur minuets
el rum-rum minvarà
el refrec de les onades mai.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20090228
38. escita cuirassat
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
