Argents vius sota els llamps els infants escàpols
Com diablons nus sota la tempesta
escapeu-vos de nits quan encar sou nyecs
i a la llum dels llamps entre vents i pluges
recacegéssiu els fets de l’univers
Car re altre no val la pena
Pugéssiu a les muntanyes de serradures
de tot l’art del món
correguéssiu alleradament damunt la pols
de totes les escultures les cendres
de tots els llibres els blans estellicons
d’instruments i films...
Per a poder parlar dels secrets
a l’altra banda dels amuntegaments
amb els savis qui moriren
i ara en la mort
recacegen millor.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20090401
39. argents vius els nus infants escàpols
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
