45. truita de nítols amb ferralla

Tots fórem truita Quan t’aixeques i baixes a ciutat i te n’adones que els nazis de la nació enemiga tot ho han ocupat amb cada lloc clau amb un beneit armat i vas d’un cantó a l’altre esbalaït, ànima-esberlat i camines amb molt de compte, gens esburbat no fos cas que t’embarranquinessis o et fiquessis a cap mal costat sentint-te tothora com tothom vigilat i com més t’endinses pitjor esdevé pertot arreu empès i humiliat havent de fer rialletes als enemics més mesquins i pecs fins que ja no et trobes l’infiltrat qui et diu: et donaré papers falsos, vine’m darrere i hi vas, dissimuladament tret que l’estació del funicular que fuig de la ciutat podrida on entres avalat per l’infiltrat és tanmateix tan cafida hi ha una gernació tan gran que ni gairebé no hi caps i pitjor: hi perds de vista l’infiltrat i en aquell instant arrenca el tren que puja a muntanya lluny del femer envaït per la rauxa induït hi puges abans les portes no espeteguin, tren atapeït i ara dins, amb les teues ambigües mans d’escriptor d’on qualque anell ara i adés en cau a cap mà llorda de possible delator qui sobtadament emmudeix ningú no acaba de saber si cal prendre’t per qui, si per nazi o per aliat i vas prou allerat amunt i avall i a cap indret de cap compartiment no trobes l’infiltrat qui t’hauria proveït amb ficta documentació fins que no et trobes al darrer vagó on els monstres hom ha amuntegats... Rere el darrer vidre la muntanya s’esbiaixa vertiginosament si el cable es trenqués si el tren s’estimbés quin terrabastall i quin desori no hi hauria tots fórem al cor de la ciutat podrida truita de sang i vidre i ferros rovellats i veus en la teua imaginació llavors tota esperança feta miques i et dius que déu-n’hi-do si són aleatoris els resultats i amb quina facilitat s’estronca la llarga guerra que pronostiques i s’escau llavors que a un dels monstres particularment fastigós li vingui per vindre’t a emprenyar sense pietat l’has de bastonejar prou ets del qui creuen que al món no hi ha prou lloc per a monstres ni per a malparits... El monstre caigut veus els altres monstres tirar-se-li damunt n’hi ha un de gros molt repugnant se li asseu a la cara fins que no l’ha ofegat les convulsions agòniques del caigut cagat t’impel·leixen a desviar els ulls a esguardar finestra enllà... Ara hi ha pins el dia és clar.