sarcòfags sou amb gana rai (amb massa gana)
aprenent secs algoritmes d’agressió
avesats a règims unívocs de formidables mastegots
ara doncs amb tanta de bioètica injectada
una mica més subtilment apliqueu amb fula saviesa
l’estratègia del cuc sarcòfag qui es vesteix menys com qui pertany a cap gènere
que com a neutre fregaire (robòtic) de les viroses femtes
enrere jaquides pels genuïns autors
de tota la història
poseu un pam de greix esguardant com els torturadors d’ofici
espellen de viu en viu els qui naquis (amb no prou sort) feren cap
com la contesa s’estroncava
fóreu qui els desconfíreu
i ah com us n’umfleu malparits!
antropòleg signa’n l’adient escaiença
la com se’n diu?
la pròpia propensió innata a volpellament aixafar
qui (vist prou de lluny) només és tèrbola xifra amb cara i ulls
el gen dels guerrers pus heroics i el dels boigs pus espaterrats
es calquen
es colquen ans barregen fins que foren u
cuques rosega-carns al cos del podrit
espectadors del crim
tota interrupció del turment us desficia fins al punt que esdevendríeu
revolucionaris
animats per la revulsió com les repugnants vísceres es disparen
aclameu talment simis dominants
de qui els codis neurals s’alegren amb els dictats dels estímuls
més flascament superficials
en cercles regressius
les infinites implicacions se n’entortolliguen en descendent espiral
devers l’irrellevant origen
amb la mateixa longevitat on les eixorbades femelles
s’adhereixen a cap prou ert punxec
els patògens fungosos a les vostres comatoses antenes
per transcranis magnèticament gens reluctants a l’uníson us convenceu
que les inútils vicissituds
que mai intervengueren en la vida de cap víctima distant
afortunadament no tenen cap influència en la viabilitat
de les elidides il·lusions
que la vostra notòria mandra isola com latències de malignitats
que és molt difícil de no lleixar créixer fins a l'infinit
(com viure ensems?)
(abans de llençar-vos a l'extinció
sorpresos com per qualsevol novella malaltia
qui ens mataria de cop-descuit en un tres i no res
com ho faré per a no veure-us
sinó amb la plasticitat de les hipòtesis)
(molt entenimentadament fer-me doncs amb el mitjans
on sóc així mateix illa incol·locable amb dèrrics sàviament camuflats
ans punxegudament verinuts)
(i això esperant-n’hi sense esperar-la
la darrera maltempsada
d’un anihilament menys lleig)
(car què puc d’altre?)
(car què puc d’altre?
no em voldreu pas posar-vos-em al pas
perquè m’aixafeu amb joia monstruosa)
(només seré inconspícuament darrere per si d’un cas
mai calgués
que hom us calcigués
sense perill de veure’s un de més
sotmès a l’espectacle)
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20100429
49. (baveig corrosiu)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
