55. exultàvem els autòctons recobrant la llibertat

(Benhagen les dreceres, vós.)

Escandallàvem els fútils mems del moment
Les tristes mantres de l’estruç
Les carrinclones cançons de l'enfadós
Que de tron i trona se’n desprenien
Com sanguinàries sanguinolents defecacions.

I vèiem com els innombrables imbècils
S’immolaven al femer de la pàtria enemiga
I esdevenien afegit femer.

Concloguérem amb perplexitat que allò
Que aquella horror
Aquell postrem insult
Era un vogi de massa a l’argue de la nostra paciència.

Benhagen les dreceres, vós!
Ficàrem mà al senalló
I en traguérem, carregades, les armes.

Només armats i fent foc
L’endemà no ens és definitivament exclòs.

Intel·ligents campions qui anul·lem les intrusions
Mai lacais dels intrusos
Ni botiflers ni traïdors
Ni fastigosos aplegapets de l’invasor
Qui t’oprimeix i t’extermina.

Metal·lúrgics caòtics volaven els trets
Àpexs èpics apagaven els parlaments pecs
D’aquells esbarts de plomades gallines
Llurs fades pantomimes
Ofegades amb escreix per bèl·lics ventalls
D’alegres pampallugues
A les quals ens retíem seduïts
Bo i exhalant de benaurança
Per la dignitat finalment recobrada.

(Exultàvem els autòctons recobrant la llibertat.)