(Sap espellar un conill i sap plomar una polla.)
Qui que com Quicou sabés ferrar un ou!
Sabés bullir una trumfa! Sabés sucar una llesca!
Sap en Quicou fer sopes amb pa dur i pa tou!
Tantost obre una llauna com cull pel prat verdesca!
Qui s’hi casés del viure en guanya la juguesca!
Et pela un caqui en Quicou i et treu aigua del pou!
Sense por a la cuina els dits s’hi envesca!
Atia el foc! Muny la dona del bou!
Amb recapte perdut en fa un bon brou
Prou t’ho tasta i si és gaire cru ho recou.
L’olla li fa xup-xup amb xiroia bombolla
Hi remena content si no amb llossa amb virolla.
Sap espellar un conill i sap plomar una polla!
Del celler et puja destapant l’ampolla!
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20220715
56. conills i polles espella i ploma
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada