El parpelleig al cresp de l’estanyol
El parpelleig al cresp de l’estanyol
Em duu a la memòria l’estranya avinentesa
Del jorn dels colibrís devora el rierol
Qui xuclen a monardes plenes de flor encesa.
I s’escaigué llavors que amb avidesa
La guerra s’estengués al bell cor bosquerol.
S’hi esfullen els arbres s’hi esclofolla el pinyol
I els contrincants són molt lluny de l’entesa.
Quina por que no fos sols l’inici del foc!
Et venien pels ulls els becs dels colibrís
I enmig del rierol el caiman de l’ull groc
Se’t llença vers les cames per a dur-te a l’abís
D’una gola golafre que no evites
Sinó perquè ocell alat de cop levites.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20220715
57. el jorn dels colibrís
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada