l'ilerget qui abuixint ensinistra els huracans

Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)

les nostres obres mestres, vós

  • http://archive.org/details/@cr_morell/
  • 20071030

    12. els guaitàvem de la vil·la nostra estant






    ànimes enconades i no










    els salvats de la pira només enyoren el foc

    ja no hi ha per a ells el festeig innocu de cap altre jorn de lleure.



    vaig veure el vell veí i els seus fills que feien una gran foguera

    i que llavors hi ajeien al rampeu

    les haveries mortes en aquella inundació de feia dos dies

    i que també hi posaven la vella

    vull dir la dona del pagès

    perquè cremés a la pira.



    els guaitàvem de la vil·la nostra estant

    jo tenia un allargavistes

    i horroritzat me n’adoní que la vella entre la fumera

    quan les flames ja li gastaven els cabells

    i li espellifaven la pell del crani

    es bellugava una mica com ara si s’hi posava millor

    vaig cridar: la pagesa no és morta

    l’ase i els bous sí

    ella és viva però!




    les dues minyones de ca nostra

    corregueren cap a la foguera del veí

    i s’enfilaren entre fumeres i flames fins al capdamunt

    llurs vestits s’encengueren

    llurs cabells també i elles a sobre les veies somriure

    com ara il·luminades.



    per què es volien immolar

    verges folles

    encara ara no m’ho sé pas aclarir

    (qui ho esbrinés caldria fer-li festes)

    (probablement com cap altra cosa de bo de bo

    no té cap altra explicació que la bogeria

    de l’instant.)



    quan me n’adonava que les minyones cremaven

    vaig llençar l’allargavistes

    vaig cridar els ragatxos i vam envair la casa del veí

    salvàrem les minyones

    i salvàrem la pagesa vella.



    la pagesa vella

    com érem d’esquena amanint amb pomades les minyones

    tot seguit s’hi tornà a llençar

    al foc furient

    i en vam sentir les riallades d’íntim plaer

    com el foc la consumia.



    les dues minyones mai més no han fet altre que somiar

    de flames

    s’enyoren del foc tan pregonament

    no volen mai sortir a fer gatzara

    no les he vistes mai canviar floretes amb els al·lots.



    és cert que només festegem de cancell a cancell

    (casats i solters tant se val)

    els qui mai no tastàrem

    les flames.








    dins l'opuscle pus:

    amunt i avall, sóc n'

    La meva foto
    Lleida, Països Catalans
    qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.