Cançó d’esfereït calfred
tot em fa por
... i el teu hòrrid forat negre
tot em fa por
... i el betzol qui vol que m’integre
tot em fa por
... i la merda que et penja
tot em fa por
... i el cuc àvid qui diu que se’m menja
tot em fa por
... i el fàstic de veure’t a prop
tot em fa por
... i qui em barrejaria en vomitiu aixarop.
tot em fa por
tot em fa por
volen que em fongui
en llur fang llord
volen que em dongui
i esdevingui bord
tinc por tinc por
d’atansar’m a la flama
d’enfonsar’m en el tro
del volcà i del magma
tot em fa por
... i fondre’m al teu merder
tot em fa por
... i acabar fet un botifler
tot em fa por
... i el teu clot que em desengega
tot em fa por
... i llur sabatot que afetgega
tot em fa por
... i perdre’m al teu cau llefiscós
tot em fa por
... i caure al bertrol mocallós
tot em fa por
... i que em solqui el teu moc de mig a mig
tot em fa por
... i d’ésser ja no-res sota llur escaguitxat trepig.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20071123
13. cançó d’esfereït calfred
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada