Hotel antic d’on fui foragitat ara modificat
No hi ha pitjor hivern que el del cor
Per això eixíem a la recerca
De l’escalfor del caliu dels bons joves records.
Aleshores ja no hi veia (eu)
I el meu gos pigall em menava per l’antic hotel
On hi havia, lluny ha, viscut (eu) amb la meua família.
Els topants eren alhora els mateixos i canviats en certs indrets
Les terrasses amb nous angles d’edificacions adventícies
D’on que sovint tant el gos com eu (encara més)
Ensopeguéssim en taps i obstacles qui-sap-los.
Ara, cada vegada que ensopegava (eu) en cap tortuga o gallina
Li deia al gos pigall de pixar-s’hi
Vull dir, a la cassoleta del ponedor – vull dir, al badall del cau
I la gallina i la tortuga llavors
Devien perdre el quest
L’aup afegit clandestinament enganyant-los l’olfacte
Els senyals cap a llurs amagatalls disfressats pels pixats
I les pudors concomitants del gos pigall
I potser qui sap (no hi veia eu i el gos no en deia mot)
Qui sap si es canviaven el nom i de personalitat
La gallina s’embotia al cau
La tortuga a covar-hi al ponedor...
Llurs famílies, prou me n’imaginava el desori.
Aquell antic hotel on hi tinguí tanta de família
I de relacions homosexuals una mica d’estranquis
Encara ara era el meu univers referencial.
Tan a prop, ensumant-ne els cassigalls eteris
Els pensaments m’hi esclataven
L’enteniment m’era, sencer, uns focs artificials
I les ensopegades eren les pèrdues col·laterals
Que acompanyen doncs cada esclat.
I ara ni ell (el pigall) ni eu no en trobàvem ja l’eixida.
Volia només recobrar’n les sentors
Que em duien a dolça nostàlgia i somiat benésser
Ei, mes entre poc i massa
Allò era un enfit.
Tant ell com eu n’acabàvem tan marejats
Que ens canviàvem els noms i les personalitats
I li era l’home pigall quan ell ni hi veia
De cap ull ni de cap forat de nas...
Només per fotre el camp cap a l’hivern
Apaivagador del relapse
Car qui vol cap reat que el dispara al caos
De les sensacions eixelebrades
Massa en desreng ni disbauxades?
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20071221
14. indret canviat que tanmateix reconec
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada