En fortuïts galzes colossals ah les troballes
Que estrany i tanmateix delitós
Ara que s’obre la terra en esquerdes gegantines
Que tot allò que em fou robat
Allò perdut
Allò que hom em cremava en fogueres de revenja
Ara reaparegui si fa no fa il·lès ni mig endreçat
En lleixes nues
Dalt als vessants de les esquerdes
En relleixos polsegosos
Ans provisionals
Car les esquerdes és segur que no romandran pas així
Que s’eixamplaran o s’estretiran
I se’n faran de noves
I tot tornarà a desaparèixer
I a aparèixer encara més amunt podé
I amb més teca oblidada
Ara espolsant-ne una mica la terra
De bell nou als ulls...
La terra
I si doncs no l’univers sacsejats
M’ho desaven tot tal qual
I tornar-ho a veure
Ah
És paradís.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20080102
15. troba-t'ho sense gaire barra de cap gairebé gens encetat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada