Tots som bolets del mateix miceli
S’arrapa a la terra el miceli de l’hom
On ara diferenciat creix l’humà.
Tots som doncs bolets del miceli humà
Cada barret de bolet és la cara d’un hom.
Cada individu dividit del miceli.
Hi ha tantes de cares com humans hi ha.
I tot animal qui el miceli desarreli
Cal covèncer’l que no o cal l’esclafar.
Fiqueu-hi els ulls – entreu-hi de fit a fit
Amb l’enteniment per la via dels ulls.
Tot serà ull tard o d’hora: amb l’ull culls
Les faccions: Cada barret és un tit
O altre! Via fora! En pararem
Força de compte! Mai no trepitjarem
Cap bolet! Cap cara mai no hauria d’ésser
Prou oiosa! I llavors qui fóra prou peça
De no pensar en les munions de corcs
I cucs qui belleu hi corquen en comú.
Cada bolet doncs covant qui sap quins forcs
D’idees. Quina culpa fóra la llur...?
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20080107
16. bolets o homes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada