sa i fort, i empenyent-los al buit
em creia que sa i fort només hi era
per tal d'ajudar’ls a empènyer’ls
precipici avall
atès que tots plegats prou hi eren a les últimes
esvellegats
tan lleigs de veure
cassigalls nafrats
ranquejant
amb prou feines
o mig arrossegant-se
esbufegats
repapiejant
esguerrats
sense plomes
gens estarrufats
força malalts
espantaocells plens de gams
brians
llúpies
pelleringues
neguitejats per cada pedreta
agraïts doncs ja de morir
de finir tanta d’angoixosa ranera en un vol
de llibertat...
mes vatua que...
vatua que els qui em venien darrere
es creien sans i forts
i es creien segurament veure’m a les últimes
extremunciat
esgarrapant part de terra
esparracat espectre
satisfet al cap i a la fi
de perir esclafat
patatxap
al peu de l’espadat.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20080205
17. forçut us vinc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada