L’ós
previ lector hi jaquia el record
del seu pas
al llibre que trec de la biblioteca.
a la pàgina 125
hi ha el dibuix al començament del capítol novè
del vult ferotge
del monstre qui
protagonitza el llibre
i vet ací que al seu nas
a l’oronell esquerre si sóc més precís
el diligent llegidor
qui jaqueix penyores
pertot arreu on passa
hi ha empastifat un tap
un tap de nas
un tap de nas ara eixarreït
un tap eixut
grogós
lluent
i el monstre mocós ara no sembla doncs
pas tan valent.
l'empremta del visitant
el flat del faraut i peoner
l’aup del precursor
les petges de l’intrús
la regata de l’aventurer o el conqueridor
o el qui tallava el pas
encetava la roent drecera
per la selva inhospitalària
de fulls encar llavors potser gens descoberts
el qui jaquia enrere el lleument perfumat
esclau doncs del seu heroic gest
la seua autèntica proesa d’enfrontar’s
amb l’ós ara ridiculitzat en mocós
figurí...
[líriques figures rai
que hom hi podria afegir
la qüestió tanmateix és que el llegidor
mercès al record com dic que hi jaquia
ací l’honorem
vulguis no vulguis
anomenable predecessor (per mà d’escatit genoma)
l’ós
l’escriptor
i man.]
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20080206
18. monstre revelat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada