l'ilerget qui abuixint ensinistra els huracans

Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)

les nostres obres mestres, vós

  • http://archive.org/details/@cr_morell/
  • 20080211

    20. amb rima i sense (1)






    Amb rima i sense – 1 –















    trempant, sempre trempant






    com més gran em faig

    més em dura la trempera



    quan tenia 1 any em durava una hora

    quan tenia 5 anys em durava cinc hores

    quan en tenia 16 me’n durava setze



    amb 30 anys al sarró em dura trenta hores

    i amb 45 anys quaranta-cinc hores

    amb 63 anys, ausades, seixanta-tres hores

    i amb 80 anys vuitanta hores



    vuitanta-tres hores amb 83 anys

    i ara que en tinc 90 gairebé 91

    em dura noranta, gairebé noranta-una, hores



    ves que entri a l’eternitat

    i la trempera em durarà doncs eternament



    eternament trempant

    eternament trempant

    eternament trempant

    vull dir, trempant, vós, trempant

    trempant eternament

    m’hi veig, m’hi veig, ausades.









    -- -- --
















    trempant, sempre trempant









    com més gran doncs em faig

    més em dura el trempaig



    si tinc doncs un any

    em dura un horany



    si tinc any i mig

    em dura el trempig

    noranta minuts



    i amb catorze anyuts

    catorze hores llet

    fa mon vit tot dret



    en tenia vint

    d’anys i heus-me trempint

    vint hores seguides...



    vint i mitja horides

    i en tinc vint-i-mig



    i el veí qui em llig

    troba peregrí

    quan sóc seixantí

    que em duri seixanta

    hores la trempanta



    d’anys en tinc noranta

    ara doncs i tanta

    hora, sí, noranta

    em dura el trempar



    mort doncs l’endemà

    de fer els cent o els mil

    ja sóc eternil



    esdevinc etern

    i tremp tot l’hivern

    i l’estiu sens fi

    de l’eternití



    orgia increïble

    del meu trempaïble

    que mai no s’acaba

    que mai no s’acaba

    que mai no s’acaba...





    dins l'opuscle pus:

    amunt i avall, sóc n'

    La meva foto
    Lleida, Països Catalans
    qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.