Buides despeses per a jardí clos
Cau un nu cor de l’arbre dels pecats
I diu la dona: “Ens sagna, company,
El cor roent que omplíem de mossades
Part davall els xuclets i els sofregalls.”
Melangiós l’home diu: “Condemnats
Alts coets febrits per la sang qui tany
Com de les mil mamelles desfermades
Del cos dels cims al cel cap per avall.”
L’espill, l’espasa i l’opi, a glopades,
Com esperits pel torb tots sacsejats,
Els plouen i els neixen a so de ball
De folla gènesi i degenerades
Cues amb bonys d’arques, gots, escarcanys
De coits i enveges, cacofònics guanys.
Era pel carrer i vaig veure-hi una senyoreta de bon veure i encar de millor heure i li vaig dir: I'm feeling celery! (És que mentalment havia traduït 'appy per api, pobrissó.) Em va guaitar com si era un boig perillós, la capdecony. (Mes què hauries fet tu, n'Indíbil, cas que fores estat femella i un paio carallot com tu se t'atansava de trascantó i t'etzibava qualque bestiada així...?) (Tens raó, en Mandoni. Em fotia aital llambrec que era com un tret entre els ulls d'orba ans crua obsidiana!)
20080316
21. jardí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
amunt i avall, sóc n'
- Qlar Qrim
- Lleida, Països Catalans
- qui, esllomat sovint de tant haver plegats moixernons, alzinois, gírgoles i pollancrons, nogensmenys malda encar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada